Conchi i la seua família viuen tot just amb els 1.100 euros justets que sumen els 700 euros que cobra ella de la Renda Valenciana d’Inclusió (RVI) i al voltant dels 400 que el marit -que té una discapacitat del 42%- arreplega amb feinetes puntuals. A canvi, són cinc boques a alimentar, els dos adults i els tres fills del matrimoni. Malgrat les dificultats van aconseguir estabilitzar una llar ara fa gairebé cinc anys, quan van aconseguir llogar un antic comerç a Xirivella (Horta Sud) que van reformar per gastar-lo com a vivenda, pagant un lloguer de 300 euros.
El drama va començar farà més o menys un mes. Una inspecció municipal va decretar que el local no reunia les condicions d’habitabilitat per a usos residencials i va ordenar el desnonament de Conchi i la seua família. El contracte que tenen, de fet, és de magatzem. “Jo ho entenc i tampoc vull posar en problemes el propietari que s’ha portat molt bé amb nosaltres i ens va adequar l’espai perquè ens hi poguérem instal·lar”, explica a Diari la Veu. El problema és que no hi ha alternativa. És conscient que viure en un local sense condicions d’habitatge tampoc és la solució ideal per a la família, però recorda que “no ha pogut escollir”. La impossibilitat d’accedir a l’habitatge també provoca “solucions” com aquesta.
“Hem buscat molt i en tot Xirivella no hi ha cap lloguer que baixe dels 700 euros. A mi em pareix obvi que no puc llogar un pis per més diners dels que guanye, i encara que poguera, cap propietari voldria fer-ho”, defensa desesperada.
La seua indignació va créixer més quan a serveis socials van dir-li que “amb 700 euros no em podien ajudar, que amb aquests ingressos n’havia de tenir prou per pagar el lloguer jo sola. Dir açò és estar fora de la realitat, jo crec que aquella persona el que no tenia era ganes de treballar”. L’Ajuntament de Xirivella tampoc li dona cap solució, asseguren que no tenen pisos socials disponibles i, mentrestant, el rellotge va passant. La data límit per marxar de la casa és el 22 de desembre, pràcticament la vigília de Nadal i Conchi encara no sap on anirà amb la seua família.
