En la ideologia nacional-socialista, el concepte lebensraum (espai vital en alemany) indicava la necessitat d’un espai perquè la raça superior, òbviament la seua, poguera desenvolupar-se amb comoditat. Això justificava la invasió dels territoris habitats pels eslaus a l’est: Polònia, Ucraïna, Txecoslovàquia… i l’expulsió de la gent que hi vivia.
La setmana passada, el president carabassa dels EUA i el seu col·lega criminal d’Israel van celebrar la gran idea del primer d’expulsar la població de Gaza per fer-ne un paradís turístic a vora mar. I es van quedar tan amples. No n’hi ha cap dret, ni tan sols el dret a la vida, que siga respectat per aquesta «idea». L’arbitrarietat no pot ser més perillosa: Qui ens assegura que no puguen fer això en qualsevol altre lloc en qualsevol altre moment? Com deia en un altre article, si es posen en dubte les bases racionals i de dret de la societat, qualsevol cosa és possible des del poder de la violència, amb un exèrcit obedient i un bon ramat que ho recolze.
En una versió més subtil de l’expulsió d’indígenes en pro de l’activitat turística, ja fa temps que veiem com els habitants de les poblacions costaneres del nostre país han d’anar-se’n per culpa d’uns preus d’habitatges que no es poden permetre pagar. Això va començar a les Illes Balears, segurament, i ara s’ha estès per tot el territori. És l’economia, amics.
Des dels anys noranta del segle passat es veu venir la voràgine del creixement econòmic, que no s’atura davant res, que depreda territori i recursos, però que fa temps ha començat a depredar també les cases on viuen les persones, i en algun cas, com a Gaza, les seues pròpies vides –si el pla criminal va endavant. Sobta la normalitat amb què ho assumim, amb què deixem que ens facen fora de casa i de les nostres ciutats. Sobta com a les notícies destaquen com a positiva l’arribada de tantíssims turistes als nostres aeroports, i com els nostres dirigents polítics ho potencien com a recurs econòmic sense alternativa possible. Sobta com ens hem d’alegrar de cada classificació buida de «poble més bonic d’Espanya» o de «millor ciutat per viure al món», i com cada marató o cada pont festiu ens fa feliços rebre tota aquesta activitat que ens fa fora de casa, que condiciona les nostres vides i que fa que els índexs que mesuren la qualitat de vida dels indígenes caiguen sense aturador, com ja sabem que passa als territoris en què el turisme marca l’activitat. Per tirar coets.
Fem-ho curt, on volia arribar és a la proposta de fer servir el concepte nazi lebensraum per encunyar el turistraum: expulsar els habitants de les poblacions, amb violència econòmica o fins i tot física per tal d’encabir elfs rossos i alts amb gran poder adquisitiu que enriquisquen hereus i compradors amb diners de procedència, diguem-ne, diversa, –fa uns mesos es va publicar un estudi que deia que cap al 70% dels habitatges al País Valencià es compren sense hipoteca– que inverteixen en un valor segur i al mateix temps destrueixen les nostres vides i la nostra cohesió social. Això vindria a ser el turistraum, l’espai i la vida que hem de desallotjar uns per fer deixar l’espai necessari per al turisme.
Manel Perucho és professor d’Astronomia i Astrofísica i director del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València.
