Compromís ha presentat el seu pla per a lluitar contra la crisi de l’habitatge. La coalició taronja proposa un llistat de 39 mesures en total. 26 d’elles per a zones tensionades com grans ara ciutats i zones turístiques i 13 per a zones rurals. Ho han anunciat Alberto Ibañez i Maria José Calabuig aquest dimecres dia 4 de febrer a la seu de la coalició a València.
Un contracte que s’acaba, una pujada que no cap dins del sou i un veïnat que comença a mirar fora del barri. El document planteja un paquet de mesures per a grans ciutats i zones turístiques del País Valencià. El fil conductor és posar límits al mercat quan es converteix en un embut.
El text proposa declarar zones tensionades segons l’increment de preus i la renda disponible i marcar un llindar. “Que cap persona haja de destinar més del 30% dels seus ingressos al lloguer”, s’apunta al web vivenda.compromis.net. A més, planteja limitar les pujades anuals a “l’IPC real” i incorporar un “contracte de lloguer indefinit assequible” inspirat en models d’altres indrets d’Europa.
La segona pota és l’ampliació massiva del parc públic. El document apunta un programa de la Generalitat Valenciana perquè els ajuntaments puguen construir o rehabilitar habitatge públic amb finançament autonòmic, i reclama un dret de tanteig perquè l’administració puga comprar abans que “els especuladors”. Entre les mesures, també apareix la compra d’edificis complets per a convertir-los en lloguer social. L’objectiu és arribar al 9,2% de parc públic el 2030 (mitjana europea) i la conversió del 100% de les vivendes de la SAREB en parc públic de lloguer.
La proposta entra de ple en la lluita contra l’especulació. Prohibició de compra a fons voltor i societats especulatives, registre obligatori de grans tenidors, inspeccions fiscals periòdiques i penalització progressiva amb recàrrecs d’IBI “a partir del 3r habitatge buit”, a més d’un recàrrec per a pisos buits durant més de dos anys. El text també planteja una fiscalitat diferenciada per als apartaments turístics, amb impostos més elevats que els del lloguer residencial.
En turisme, el document eleva el llistó: “Eliminar els apartaments turístics en municipis amb problemes d’accés a la vivenda”, reformar el decret i derogar “la trampa dels 11 dies” que permet camuflar allotjaments turístics com si foren d’ús residencial, amb sancions elevades a plataformes que anuncien pisos sense llicència i conversió d’antics pisos turístics en habitatge de lloguer públic.
Per a zones rurals, la proposta obri un segon paquet: un Fons Rural d’Habitatge per a rehabilitar cases buides, finançament de fins al 80% de les rehabilitacions per a lloguer social en municipis de menys de 5.000 habitants, borses municipals de lloguer amb avantatges fiscals i assegurança d’impagament, bonificacions i recàrrecs d’IBI (fins al 150% per buits no justificats). A més a més, d’un programa “Torna al teu poble” amb ajudes a joves i serveis bàsics lligats a projectes d’habitatge.
