Si accedir a un habitatge al País Valencià està complicat, amb els preus, tant de lloguer com de compra, disparats, els fons d’inversió internacional adquirint enormes lots immobiliaris i els desnonaments que no s’aturen –més de 3.600 només el 2024, uns 10 per dia-, a partir del 29 de maig, quan presumiblement s’aproven els pressupostos pactats entre el PP i Vox, encara pot ser més difícil.
En un manifest conjunt de totes les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques (PAH) del País Valencià, aquestes alerten de la disminució del 77% de diners destinats a compra d’habitatge mitjançant el tanteig i retracte. Aquesta és la principal via per la qual la Generalitat i els Ajuntaments poden adquirir habitatge al mateix preu que es venen als inversors, el que permet evitar operacions especulatives i incrementar el parc públic d’habitatges de forma ràpida i relativament econòmica.
Quan el Botànic va aprovar la mesura –inclosa a la Llei valenciana de la Funció Social de la Vivenda- el PP s’hi va oposar i, fins i tot, la va recórrer davant el Tribunal Constitucional, que no li va donar la raó. Des que va arribar al govern s’ha negat a gastar aquesta ferramenta, fins i tot quan en operacions tan discutibles com la venda d’un edifici amb 134 pisos d’habitatge protegit al barri de València de La Torre que CaixaBank està venent a un fons d’inversió. Ara, el pressupost destinat a aquests objectius es retallarà dels 36 milions d’euros a menys de 8,5.
Oficina antiocupació
Des de les PAH també denuncien una esmena que proposa la creació d’una Oficina antiocupació, una mesura que, recorden, “en les Administracions que ja l’han posada s’ha vist que no serveixen per a res”. Els col·lectius pel dret a l’habitatge argumenten que “l’ocupació és molt minoritària” i les que són a propietats de particulars “és mínima”.
Tampoc queda clar quins seran els objectius i tasques d’aquesta Oficina, ja que no es preveu assignar-li cap pressupost, encara que sí que es reserva un fons de 250.000 euros per a “les víctimes de l’ocupació”, que no s’especifiquen com es gastaran, però que en tot cas, aquestes víctimes són en la seua gran majoria bancs i fons d’inversió.
Des de les PAH denuncien que, en paral·lel, la Unitat d’Ajuda als Desnonaments es troba desmantellada de facto per la manca de recursos humans –encara que sobre el paper continua existint-, quan “aquests sí que són un problema real, tal com ho és l’assetjament immobiliari o els preus abusius”, argumenten.
“Generen odi”
Al manifest també denuncien una esmena de l’article 165 de la Llei 1/2015 d’Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions establint requisits de nacionalitat per a accedir qualsevol ajuda o subvenció. “Volen que cap persona que no siga espanyola o amb ciutadania equiparable de qualsevol Estat de la Unió Europea reba ajuda dels fons que siguen exclusivament de la Generalitat, la qual cosa implica una bestialitat: instaurar l’exclusió des de les mateixes institucions”, denuncien.
“Aquests pressupostos i mesures en la Llei d’Acompanyament són terrorífics –continua el manifest- perquè incideixen en molts més àmbits: generen odi i exclusió amb persones migrants, neguen el canvi climàtic, rebutgen la violència de gènere, ataquen els drets lingüístics destrossant la nostra llengua sense límit, les persones LGTBI, i restringeixen molt tota col·laboració internacional”. En canvi “només defensen allò públic per a apropiar-s’ho i fomentar intransigències, l’exclusió social sense límits i la riquesa privada, cosa que afavoreix el capital especulador i rendista i, amb les seues bonificacions fiscals als rics, deixar menys diners disponibles per a polítiques socials”.
