Segons l’últim informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al segon trimestre del 2025, València només ha registrat 91 habitatges plurifamiliars d’obra nova i els preus de venda estan “disparats”.
El director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López, ha assenyalat que “l’oferta d’habitatge nou a la venda representa menys del 0,02% del parc residencial. Des d’una perspectiva tècnica, no permet generar indicadors robustos. Des d’una perspectiva social, revela que ja no hi ha condicions per a produir habitatge. L’oferta ha col·lapsat. I el mercat no es modera: embogeix.”
Cos-Gayón afirma que per a una capital amb més de 800.000 habitants i 415.000 habitatges construïts, la xifra de 91 habitatges d’obra nova disponibles, “és estadísticament irrellevant, urbanísticament alarmant i socialment inacceptable“. “El més greu de tot no és que no puguem mesurar el mercat amb rigor, és que ja no hi ha mercat a mesurar“, ha sentenciat.
Només 15 habitatges de protecció pública
L’estudi de la UPV inclou una altra dada que la institució qualifica de “demolidora”: només 15 habitatges de protecció pública estaven en venda activa en tota la ciutat el trimestre passat. Això suposa el 0,0036% del parc total de València. Una xifra que, segons el catedràtic, més enllà del simbolisme, mostra el desmantellament funcional de la política pública d’accés a l’habitatge. “La VPP ha deixat d’existir com a opció estratègica per a les llars amb ingressos mitjans i baixos”, indica.
L’estudi alerta també de la impossibilitat creixent de construir habitatge nou. No es tracta sols de la lentitud burocràtica, tampoc de l’escassesa de sòl. El cost d’execució material ha crescut més d’un 30% des de 2020, amb pics del 50% en estructures, instal·lacions o acabats.
L’embús més gran, segons la Càtedra, està en la manca de mà d’obra qualificada, ja que l’edat mitjana en la construcció supera els 50 anys i la Formació Professional no està absorbint la demanda. “Les promocions es paralitzen, s’encareixen o directament es cancel·len. Continuem dissenyant plans d’habitatge per a un país que ja no existeix”, lamenta Cos-Gayón.
En paral·lel, el mercat del lloguer continua l’escalada: el preu mitjà supera ja els 1.900 euros al mes a la ciutat de València. “Tant el lloguer tradicional com el turístic creixen, la qual cosa desmenteix la narrativa oficial”.
Emergència residencial estructural
Una de les conseqüències més greus recollides a l’estudi és l’existència de 40 assentaments informals identificats per els entitats socials. Famílies que viuen en barraques, caravanes o infrahabitatges.
Segons l’informe: “La situació ja no és una crisi d’accés. És una emergència residencial estructural, amb elevat risc de derivar en un conflicte social. I el més preocupant és que ningú pot dir que no ho sabia. Tot està mesurat. Tot està dit. Qui farà alguna cosa?“
