El juny de l’any passat, l’alcaldessa de València, María José Catalá, anunciava per sorpresa una moratòria en les llicències de pisos turístics per tal “d’analitzar la situació del sector” i el seu impacte en qüestions com l’habitatge o la convivència. Malgrat que no es tractava d’una moratòria total -es permetien l’obertura de nous pisos turístics en finques senceres dedicades a aquest ús i s’excloïa les pedanies de la mesura-, aquesta ha començat a relaxar-se abans i tot de derogar-se i sense que encara se sàpiguen les conclusions de l’anàlisi promés per l’equip de govern municipal de PP i Vox.
El nou canvi implica equiparar alguns baixos d’edificis residencials mixtos a sòl terciari exclusiu, el que a la pràctica suposa obrir de bat a bat la porta a la turistificació d’espais que haurien de servir com a habitatge o comerç de barri.
Una nova excepció a la qual cal sumar la desgana municipal a l’hora de perseguir els pisos turístics il·legals. Per ara, l’Ajuntament de València s’ha negat a publicar un mapa dels apartaments turístics amb llicència, una mesura similar a la que han fet altres consistoris com el de Madrid i que facilita al veïnat saber si l’apartament del seu edifici té llicència o no i, per tant, presentar denúncia. “A la pràctica està encobrint una activitat il·legal i protegint els delinqüents”, denuncia una veïna afectada per les molèsties d’un apartament d’aquestes característiques i que no sap si compta amb llicència o no.
Des de Compromís denuncien que aquesta maniobra no és un aclariment de dubtes, sinó una “trampa institucional per a buidar de contingut la moratòria i afavorir els interessos dels grans tenidors en detriment del benestar de la ciutadania i que deixa “en paper mullat” la moratòria del juny de l’any passat. Segons la portaveu de la coalició, Papi Robles, amb aquesta interpretació l’Ajuntament buida la mesura i “torna a obrir la porta als apartaments turístics dins d’edificis on hi ha veïnat”, justament la situació que calia evitar per a protegir la convivència diària.
De fet, ja fa mesos que els valencianistes denunciaven la proliferació de denúncies per obertura de nous pisos turístics malgrat la moratòria.
Zona dana
Una altra de les limitacions de la moratòria és que no és aplicable als poblats del terme municipal, que han vist com els darrers mesos s’incrementava la pressió especulativa per adquirir immobles per dedicar-los a l’activitat turística. Aquesta pressió ha estat especialment intensa a Castellar-l’Oliveral, la Torre i Forn d’Alcedo, les tres pedanies de la ciutat afectades per la dana del 29 d’octubre del 2024.
Molts propietaris han aprofitat el tancament dels negocis per la barrancada per transformar aquests baixos en apartaments turístics en lloc de recuperar els serveis essencials i comercials per al veïnat. També s’ha detectat un increment de l’interés de fons d’inversió en la compra de locals i immobles en aquests nuclis. Tot aquest procés s’està produint, “amb una opacitat constant, ocultant els informes sobre apartaments tancats”, segons ha denunciat el Síndic de Greuges.
Sense habitatge disponible
L’impacte d’aquesta gestió es tradueix en una reducció dràstica de l’oferta d’habitatge de lloguer i un augment dels preus que expulsa les famílies dels seus barris. Robles ha sigut contundent en assenyalar que la idea original era “traure’ls del teixit residencial i protegir la vida de barri”, però ha lamentat que el govern de Catalá ho estiga canviant “per la porta de darrere” per a permetre que el mercat turístic guanye terreny.
Davant aquesta deriva, la formació valencianista ha exigit una rectificació immediata del criteri interpretatiu i la implementació d’una moratòria real, sense excepcions i ampliada a tots els pobles de la ciutat. La portaveu ha advertit que des de Compromís ho diuen clar i exigeixen “que tanquen aquest forat i no aboquen milers de veïns a més pressió i a una convivència difícil”.
