En dos anys de legislatura, ni la Generalitat ni l’Ajuntament de València han fet servir el dret de tanteig i retracte, una ferramenta prevista en la llei valenciana d’Ús Social de la Vivenda que permet a les administracions intervenir en compravendes massives d’immobles, adquirint-los al mateix preu que s’oferia al promotor privat, per tal d’ampliar la cartera d’habitatge públic.
Però pareix que, a la vida, sempre hi ha una primera volta en tot. L’alcaldessa de València, María José Catalá ha anunciat aquest matí que faria servir el tanteig i retracte per adquirir els 134 pisos de bloc del barri de la Torre de València que el fons d’inversió Ktesios volia comprar a InmoCriteria Arrendamiento, propietat de la Fundació La Caixa, per un total de 9 milions d’euros, el que suposa 67.000 euros per habitatge, molt per sota del preu de mercat. I més si tenim en compte que es tracta de cases relativament noves i equipades amb parquet, calefacció, finestres clima-lit, vitroceràmica i porta blindada.
Reivindicació veïnal
El 6 de maig, més de vint entitats socials, liderades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), van entregar una carta, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, demanant que adquiriren aquests pisos per tal d’incrementar el parc d’habitatge públic, ara per ara totalment deficitari, segons admeten les mateixes fonts de l’Entitat Valenciana de l’Habitatge (EVAh).
En un principi, les dues administracions es van fer les desenteses, assegurant que no tenien cap notícia sobre l’operació de compravenda –una opció que implicava que les empreses privades estarien cometent una il·legalitat, ja que l’actual reglament obliga a informar d’aquestes operacions immobiliàries, precisament perquè les administracions puguen comunicar si exerceixen o no el dret a tanteig i retracte.
També l’oposició va pressionar. La portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles va denunciar en una roda de premsa que “l’Ajuntament ha rebutjat totes les propostes de tanteig traslladades per la Generalitat des del canvi de govern”, i citava expressament el cas dels 134 pisos de la Torre.
Els valencianistes, però, anaven més enllà, i recordaven la compra per part del fons rus Georgy City Finance, d’un lot de nou vivendes per només 575.460 €.
En total, calculen que l’Ajuntament de València ha “perdut l’oportunitat” d’adquirir fins a 587 habitatges a preus molt assequibles, una xifra que hauria permés doblar l’actual parc de vivenda pública, limitat a uns 600 immobles, gestionats per AUMSA.
Catalá accepta intervindre
Finalment, i després d’una assemblea massiva dels inquilins afectats i activistes veïnals el 22 de maig, l’Ajuntament va acceptar una reunió amb els afectats. Aquest matí, Catalá ha posat punt i final a més de dos anys de no intervencionisme en el mercat de l’habitatge i ha anunciat l’adqusició de tots els pisos.
Segons ha avançat Levante, l’objectiu municipal és no renovar els contractes de lloguer vigents, sinó que, a mesura que vagen caducant, dedicar aquests pisos a la llista de lloguer assequible de l’Ajuntament.
