Pisos a 67.000 euros. I no uns pisos qualsevol no, es tracta d’una promoció relativament nova i tots els habitatges estan equipats amb parquet, calefacció, finestres clima-lit, vitroceràmica i porta blindada. Molts, a més, tenen també plaça d’aparcament i traster. Situats al barri de la Torre de València a poc més de vint minuts del centre de la ciutat.
Ara, aquest preu de venda no és accessible als ciutadans “normals”. Ni tan sols per als actuals inquilins, encara que segons l’actual Llei d’Arrendaments Urbans haurien de tenir preferència en cas de venda de l’immoble. De fet, ni tan sols se’ls ha informat de l’operació, que en alguns aspectes té molt poca informació.
L’opció de compra a aquests preus per sota de mercat només es troba a disposició de fons d’inversió –coneguts sovint com a “fons voltor”-, en aquest cas una Socimi anomenada Ktesios, a qui InmoCriteria Arrendamiento, propietat de la Fundació La Caixa, ha venut tot l’edifici en un sol paquet.
En aquest cas, a més, es dona la circumstància que es tracta de pisos de protecció oficial, finançats amb diners públics i, en principi, amb límits al preu dels lloguers.
Veïns preocupats
L’operació de compravenda ha deixat preocupats els actuals inquilins de l’edifici, que han demanat l’assessorament de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH). “És normal que es preocupen, no parem de rebre avisos de gent a qui li ha comprat el pis un fons d’inversió i després aquests es neguen a renovar els contractes de lloguer. Aquest cas suposa que 134 famílies queden desprotegides, sense informació i amb total incertesa”, ha exlicat el portaveu de la PAH, José Luis González.
Aquest matí, González, en nom de 25 entitats –incloses la Federació d’Associacions Veïnals de València, els sindicats, Ca Revolta, el Sindicat de Barri de Malilla o el Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER)- han presentat per registre d’entrada un escrit dirigit al President Carlos Mazón, per tal que exercisca el dret de tanteig i retracte previst a la llei valenciana d’Ús Social de la Vivenda i adquirisca aquests pisos per a enfortir la cartera d’habitatge públic al País Valencià.
Un escrit similar s’ha presentat també a l’Ajuntament de València dirigit a l’alcaldessa María José Catalá.
Fins ara, tant Generalitat com Ajuntament han assegurat “desconèixer” l’operació de compra-venda. Una opció que implica les seues conseqüències, ja que l’actual reglament obliga a informar d’aquestes operacions immobiliàries, precisament perquè les administracions puguen comunicar si exerceixen o no el dret a tanteig i retracte –que bàsicament implica comprar els immobles pel preu acordat en l’operació. Si les immobiliàries implicades no hagueren informat les administracions, estarien, per tant, incorrent en una il·legalitat.
“Especulació amb diners públics”
En la seua defensa de la compra per part de les administracions dels pisos de La Torre, la PAH argumenta que es basa en l’article 16 de l’Estatut d’Autonomia i el 47 de la Constitució Espanyola, que obliguen les administracions públiques a garantir un habitatge per a tothom. “Com les promocions VPO reben diners públics, si no es compleix aquesta premissa, voldria dir que s’estan gastant diners públics per a especular, i això és molt greu –ha declarat González a les portes de l’oficina del registre de la Generalitat-. Voldria dir que el Govern, enlloc de defensar el dret a l’habitatge, està desmantellant les VPO”.
La compra d’habitatges –incloses VPO- per part dels fons voltor s’està convertint en un greu problema social a València i Alacant, exacerbat a mesura que aquests fons van abandonant Barcelona pels topalls a l’increment del lloguer i van incrementant la pressió a les ciutats valencianes. Recentment, la mateixa PAH denunciava una situació similar a diferents pisos del barri de Fuensanta, on algunes veïnes ja han rebut notificacions de desnonament.
Paral·lelament, el País Valencià és un dels territoris de l’estat on els preus de l’habitatge estan creixent més ràpidament i, segons un estudi recent del portal immobiliari Fotocasa, la compra d’un habitatge de segona mà ja suposa el cost de 6,4 anys de salaris íntegres.
