Malgrat els bons propòsits de Cap d’Any, no pareix que el 2026 haja de millorar massa el 2025 en matèria d’habitatge. Tot just fa una setmana del nou any i activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ja han hagut de mobilitzar-se per aturar in extremis un desnonament a València.
Es tracta de la casa de Malika, una dona de 60 anys, amb un 40% de discapacitat i sense cap pensió, que viu amb el seu fill de 25 anys que ha perdut recentment la faena, pel que es troben sense cap ingrés.
Malgrat la situació i que la propietat és d’un gran tenidor -un fons de titularització internacional que va comprar las hipoteca al Banc de Sabadell- la jutgessa ha decidit signar l’execució hipotecària sense cap garantia d’alternativa habitacional.
Només a última hora i després d’una tasca de l’advocada d’ofici descrita com a “excel·lent” des de la PAH, s’ha aconseguit una mínima pròrroga fins al pròxim 2 de febrer.
Des de la PAH, José Luis González ha instat a les administracions a “evitar desnonaments sense cap alternativa” i ha reclamat a la Conselleria d’Habitatge un protocol per mediar en casos així. “De Conselleria només hem rebut cert interés, però les bones intencions no asseguren un sostre, cal una intervenció”, ha continuat González. Des de la PAH han recordat que l’actual llei d’habitatge valenciana permet al consell a obligar als grans tenidors a oferir l’habitatge en forma de lloguer en aquests casos.
Per aquests motius han portat al cas al Comité DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de les Nacions Unides que s’han compromés a estudiar el cas després de demanar més temps per a posicionar-se.
Des dels activistes pel dret a l’habitatge també han denunciat la “inacció” dels serveis socials municipals de València que “no han donat cap solució per a Malika” i han lamentat que l’alcaldessa María José Catalá tancara l’Oficina pel Dret a l’Habitatge que “donava bons resultats”.
Finalment també tenen reclamacions per al Govern espanyol, a qui han demanat que “modifique la llei de l’habitatge per tal que es reconega com un dret al mateix nivell que l’educació o la sanitat”.
