Miquel porta tota la vida vivint al bloc conegut com “l’edifici dels fallers”, al barri del Carme de València, molt a prop d’on es planta la coneguda falla de Na Jordana. Aquest “tota la vida” no és cap exageració. La seua família residia a la plaça del Carme i va resultar greument afectada per la riuada del 1957. Llavors, la solució de l’ajuntament va ser reallotjar molts dels afectats fora de la ciutat -alguns d’ells, per cert, al barri de Socusa a Alaquàs, que quedaria inundat per la dana del 2024– però algunes famílies, molt arrelades al barri es van negar a marxar i van organitzar-se. A través de la parròquia de la Santíssima Creu van crear una cooperativa d’habitatge, van comprar el terreny a l’actual carrer Na Jordana número 32 i van construir les seues pròpies cases noves, “assequibles i salubres”, segons consta en els estatuts de l’època.
65 anys després, Miquel i la resta de famílies, la majoria descendents d’aquelles primeres, poden perdre sa casa malgrat ser-ne els legítims propietaris. Darrere no hi ha cap mala decisió financera ni cap estafa estranya. No han rehipotecat la casa ni n’han descuidat el manteniment. Els pisos i el conjunt de l’edifici es troba en perfecte estat i molts habitatges han estat reformats en els darrers anys.
La raó es diu Llei Urbanística Valenciana, la norma que regula els Plans d’Actuació Integral (PAI) i que permet a un promotor privat intervindre en una àrea determinada encara que hi haja altres propietaris que no vulguen vendre o participar del procés. En cas de no acceptar cap de les dues opcions, la llei permet a aquest promotor expropiar aquestes propietats.
“A nosaltres ens ofereixen 60.000 euros per pisos de 80 metres quadrats al centre de València -explica Miquel- quan els pisos nous que faran valdran entre 300.000 i mig milió. És un espoli en tota regla, per no dir coses més fortes”.
El PAI de Na Jordana
Darrere aquesta gran operació urbanística hi ha el conegut com el PAI de Na Jordana o del Carme, l’última gran reserva de sòl del centre de València que pretén explotar la constructora RZS, propietat de Francisco Rozas, que ha adquirit bona part dels immobles de la zona, antigues fàbriques abandonades i degradades, però també alguns blocs d’habitatges.
El projecte inicial es remunta a inicis de segle, però la crisi del 2008 el va frenar. A partir del 2020 va començar a rellançar-se, sobretot quan va aconseguir una revisió del projecte per part de l’Ajuntament de València -quan la regidora de Desenvolupament Urbà era l’actual eurodiputada socialista Sandra Gómez- mitjançant el qual es reduïen al mínim tota la dotació d’equipaments, incrementant enormement les potencials plusvàlues.
Després va arribar la pitjor part per la vintena de famílies que viuen a “l’edifici dels fallers”. El març del 2024 rebrien una carta anunciant que la promotora havia aconseguit el 60% del sòl i ja podia iniciar el PAI de forma unilateral, el que implica tirar a terra l’edifici sense necessitat de contemplar una reubicació en condicions similars, mentre que la indemnització prevista no només no permet adquirir un habitatge als actuals preus de mercat a València, sinó que tampoc serviria per pagar els seus propis pisos als preus actualitzats.
“L’Ajuntament va amb la promotora”
Des que van assabentar-se de la situació, el veïnat afectat ha començat a mobilitzar-se. No només per salvar les seues pròpies cases, sinó també per impugnar un PAI que, avisen, “està pensat per maximitzar el benefici privat i no contempla cap equipament per al barri. Ens fa falta un centre de salut, una biblioteca, l’institut es cau a trossos… i l’únic que construiran serà tres edificis de luxe de cinc altures amb una zona enjardinada privada. L’únic equipament previst és una placeta”, expliquen.
Fa una setmana, el grup municipal de Compromís presentava una moció demanant “suspendre cautelarment la tramitació del PAI del Carme fins que es garantisca la participació efectiva dels veïns i veïnes afectats i es reformule el projecte atenent les necessitats reals del barri”. La majoria de PP i Vox, però va forçar l’aprovació d’una alternativa que “s’adopten les mesures concretes de reubicació per a totes les famílies afectades per l’enderrocament de l’edifici del carrer Na Jordana 32, en vivendes similars, garantint que cap família siga desallotjada sense disposar prèviament de la vivenda alternativa en el mateix barri”.
“Sense aturar el PAI -insisteix Miquel- açò no deixa de ser un brindis al sol, perquè és tan vague que en realitat no obliga l’empresa a res”. Però aquesta no és l’única vegada que han tingut la sensació que “l’ajuntament va amb la promotora”, segons les seues pròpies paraules.
“Ens hem reunit amb el regidor diverses vegades, però més enllà d’escoltar-nos, no veiem que faça res. És com que tot ja ho decideixen amb l’empresa i després, com a molt, ens informen. Açò no és cap procés participatiu”, continua aquest veí.
Des del veïnat afectat s’insisteix que l’actual plantejament suposa una “vulneració de la LOTUP [Llei d’Ordenament del Territori, Urbanisme i Paisatge] en enderrocar un bloc habitat sense oferir cap alternativa ni tenir un planejament que complisca la funció social del sòl.
Per ara no s’han donat per vençuts i han convocat un taller sobre urbanisme per al pròxim diumenge per tal de conscienciar el barri dels perills del PAI.
