Augusto Delkáder, cofundador de El País i directiu de Prisa; José Maria Nus, que ocupa un lloc a la Presidència del Grup Santander; l’empresari amic de Joan Carles I, Antonio Eraso Campuzano; el director general d’Inversions Corporatives del Banc Santander, president de Merlin i conseller de Metrovacesa, Javier García-Carranza, i l’expresident d’Aliança Popular, Antonio Hernández Mancha, s’apleguen a Landcompany 2020 SL, l’empresa que vol construir fins a 447 vivendes sobre el barranc de Mongells a Peníscola (el Maestrat).
Què tenen en comú personatges vinculats a la monarquia, que s’han vist en investigacions per frau, a Aliança Popular, a Prisa o el banc de Santander? Doncs que volen obtindre un bon pessic construint i venent 450 vivendes a Peníscola. El PAI Peníscola Parc, com es dirà la urbanització, ocupa gairebé 103.000 metres quadrats i es troba ubicat entre el parc de la Serra d’Irta i la Marjal i es troba rodejada per àmbits amb diferents figures de protecció, com Llocs d’Interés Comunitari (LIC) i Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). A més, el sector es veu afectat per la xarxa de lleres i per l’envoltant de perillositat per inundació, inclòs en el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI), afectat per una zona d’inundació amb alta probabilitat.
El PGOU d’aquesta localitat turística data de l’any 1977 i és un dels més antics del nostre país, anteriors fins i tot a textos com la Constitució. Només les exigències internacionals d’Europa en matèria mediambiental i de paisatge i de les figures valencianes en la matèria, com parcs naturals i zones humides va frenar les ànsies del PP, que du al poder des de 1991. La revisió que pretenia el PP l’any 2010 contemplava la creació de quatre camps de golf amb les seues respectives urbanitzacions i 2,5 milions de metres quadrats urbans, per permetre el creixement d’aquesta xicoteta vila marinera dels 8.000 habitants als 200.000. La crisi econòmica i les figures aprovades pel govern del Botànic van fer afluixar la pressió d’aquells que volen seguir disposant més casetes a Irta o executar urbanitzacions al seu cor, amb molt mal gust i poca sensibilitat.
L’arribada del PAI ha vingut precedida d’una subestació promoguda per I-DE valorada gairebé en 3 milions d’euros, que vol millorar la qualitat del subministrament de la zona i atendre el creixement futur de l’entorn. Això suposarà l’estesa d’una nova línia elèctrica Orpesa-Benicarló (Peníscola) de 132 kV de doble circuit i una nova subestació transformadora 132/20 kV que ja han estat autoritzades pel Servei Territorial d’Indústria, Energia i Mines de Castelló, a tocar del PAI, en una parcel·la de 5.377 metres quadrats.
«Més cotxes en una ciutat plena de mancances»
Per al portaveu de Compromís a Peníscola, Juan Ignacio Carrasco, «el PAI de Peníscola Parc és un projecte només concebut per afavorir l’empresa promotora. I si afavorir eixa empresa suposa perjudicar el poble, es perjudica el poble i tots contents».
En la seua opinió, aquest desenvolupament «perjudica el poble en conjunt, ampliant el nombre de cotxes que podran circular a l’estiu», que ha xifrat entre 500 i 700 més, tot i que «tenim problemes d’aparcament i vies de comunicació molt deficitàries que no solucionen mentre promocionen des del govern la construcció d’una urbanització nova».
Per a Carrasco «els mateixos informes que acompanyen el projecte recullen com eixe PAI no aporta res positiu a Peníscola. Res… Perdó, mentisc, sí que aporta coses positives: un tros de vorera i un impressionant carril-bici de 200 metres», ironitza.
Amb el nou govern i el revés a figures com el Pativel, projectes com els de Landcompany 2020 SL tornen de la mà de poderosos interessos bancaris i immobiliaris amb bones relacions amb els ressorts del poder. Paradoxalment, l’inici de la tramitació va comptar amb els vots en contra de Compromís i Vox i l’abstenció del PSPV. Aquesta mateixa setmana, la consellera de Medi Ambient, Salomé Pradas, ja ha anunciat que el Consell pretén «revisar les normes restrictives d’ús i gestió dels parcs naturals valencians i obrir-los al turisme». És un avís i una declaració d’intencions que les coses canviaran.
