Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Greenpeace ha difós un informe d’elaboració pròpia en el qual atribueix al transvasament Tajo-Segura «l’origen de l’extrema situació que viu el Mar Menor». L’organització assegura que els «continus transvasaments han alimentat el descontrol de l’agricultura intensiva, contaminat i provocat la mort de la llacuna salada més gran d’Europa».
Segons l’estudi, «les dades demostren que el transvasament ha sigut letal per a la conca cedent i per a la receptora». «No hi haurà abocament zero al Mar Menor sense transvasament zero a la zona», afegeix. En aquest context, reclama, entre altres extrems, aturar el transvasament i reduir regadius industrials a Múrcia.
A més, argumenta que la situació podria empitjorar més, per la qual cosa reclama als governs espanyol i murcià que «prenguen mesures reals i efectives», sense excuses ni dilacions, «per donar solució a aquest ecocidi».
El document, titulat El Mar Menor, una víctima del transvasament Tajo-Segura, revela com «l’aportació d’aigua procedent del transvasament Tajo-Segura per regar el Camp de Cartagena ha sigut l’origen de la mort de la llacuna».
Les conclusions apunten al fet que l’excés d’aigua, generat principalment per l’aportació d’aigua a través del Tajo-Segura, «ha comportat el desenvolupament exponencial de l’agricultura de regadiu intensiva i industrial, basada en agrotòxics, i la consegüent contaminació de les aigües, que ha provocat la mort de la llacuna».
«La ciència ha parlat i dictaminat: el Mar Menor es mor per culpa de l’excés d’aigua del model agrícola intensiu i industrial de la zona. És inadmissible que després de diversos anys veient mortaldats massives de peixos, l’última aquesta mateixa setmana, i una degradació evident de la llacuna, les administracions implicades en la conservació de la llacuna continuen discutint entre elles i evitant prendre mesures», ha declarat el doctor en Hidrogeologia i responsable de la campanya d’aigua de Greenpeace, Julio Barea.
Cinc tones de peixos i crustacis morts
Des de fa més d’una setmana, segons els càlculs de Greenpeace, s’han recollit més de 5 tones de peixos i crustacis morts a les ribes del Mar Menor, la qual cosa suma dues tones més que les recollides en l’episodi del 2019.
Algunes dades esgrimides per l’associació ecologista «exposen amb claredat la magnitud del problema». Recorden que a la dècada del 1970 «ja hi havia un regadiu incipient al voltant del Mar Menor, però utilitzava només l’aigua subterrània pròpia de la zona», i com que no existien aportacions externes procedents del transvasament Tajo-Segura, «l’aigua del Mar Menor era cristal·lina i els seus ecosistemes associats estaven vius».
A l’inici dels 80, amb el començament del transvasament, va guanyar pes la superfície de regadiu sobre el total fins a passar d’un 27% a més del 50%, amb quasi la totalitat repartida entre herbacis i cítrics. «Entre 1988 i 2009 el regadiu va passar d’unes 25.150 hectàrees a unes 60.700 hectàrees, la qual cosa suposa un augment de quasi un 60%», assevera Barea.
En virtut d’aquest informe, assegura que al Mar Menor «entren cada any uns 100 hectòmetres cúbics procedents de diferents vies (subterrànies i superficials) que hi porten almenys 1.000 tones de nitrats i 240 tones de fosfats».
Demandes concretes
Davant aquest context, Greenpeace reclama el transvasament zero des del riu Tajo; eliminar les hectàrees de regadius sense dret a aigua, com ara la cota 120, que no és zona regable; reduir dràsticament els regadius intensius i industrials, i controlar pous i dessaladores en mans dels xicotets agricultors quan estiga construït i operatiu el sistema de depuració d’aigua perquè els puguen usar en substitució del transvasament.
Igualment, exigeix que no s’usen diners públics per construir 100 nous pous per extraure aigua de l’aqüífer, emprar els més de 500 pous existents en mans dels xicotets agricultors per connectar-los a una completa xarxa de desnitrificació i dessalació, i reduir fertilitzants i fitosanitaris en l’agricultura.
Afegeixen a aquestes peticions incentivar l’agricultura ecològica i els cultius de baix consum d’aigua, millorar l’estanquitat de les basses de purins i la seua depuració, i reduir les aportacions de metalls a les rambles de la Serra Minera que van al Mar Menor.
