El projecte europeu Reset (Relaunching Employment with Social Economy in the Territories), que té com a objectiu la cerca d’alternatives des de l’economia social per a l’activació i conservació de l’ocupació a la Unió Europea, ha celebrat aquest dimarts a València una jornada internacional.
La iniciativa, en la qual participen el País Valencià i les regions d’Occitània, Emília-Romagna i Zagreb, està finançada pel programa Cosme, que pretén recopilar i analitzar les millors pràctiques de les polítiques públiques relacionades amb l’economia social i la seua capacitat per a fixar, mantindre i crear ocupació.
En la primera trobada, que va tindre lloc a Occitània el passat mes de maig, les administracions, organitzacions i empreses socials van posar en comú els programes i polítiques públiques que es duen a terme en cada territori. Un treball en què s’ha aprofundit en aquestes segones jornades divulgatives obertes a tots els agents implicats.
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, que ha assistit a la inauguració, ha ressaltat en la seua intervenció que el cooperativisme i l’economia social, «continuen oferint, hui en dia, respostes viables, resilients, innovadores i sostenibles que ens ajuden a construir una societat i una economia més justa i humana».
El 12,5% del PIB valencià
En aquest sentit, ha destacat l’aposta del Consell per aquest model empresarial, que al País Valencià representa el 12,5% del PIB (per damunt de la mitjana europea, que és del 8%), amb 2.500 empreses i amb una creació d’ocupació directa i indirecta que ascendeix als 78.911 llocs de treball, i ha indicat el seu valor com a via de «recuperació de l’economia i l’ocupació després de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19».
Oltra ha assenyalat, a més, que les Corts ja han manifestat «el seu suport al desenvolupament d’aquestes polítiques de transformació i van instar el govern espanyol a fer les modificacions normatives que permeten el seu desenvolupament».
En aquesta línia, ha defensat que la UE, en el disseny del Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, l’Estratègia de l’Economia Social de l’Estat, i les diferents estratègies regionals, «avance en el foment i el suport als processos de transformació empresarial, recollint les necessitats normatives, de formació i divulgació i de suport financer que requereixen».
Com a exemple de la resiliència del cooperativisme, Oltra ha assenyalat que, durant la crisi del 2009 al 2013, l’ocupació en el sector cooperatiu va descendir un 8% enfront del 15,5% de les empreses del sector privat.
Aquesta característica s’ha fet patent també durant la crisi econòmica generada per la COVID-19, ja que, mentre la creació d’empreses va descendir el 2020 un 13% en les empreses convencionals, «el sector cooperatiu només ho va fer un 1,4%», i en el primer semestre del 2021, «s’han constituït quasi el total de cooperatives que l’any anterior, en una clara mostra que en situacions d’incertesa, l’emprenedoria col·lectiva en cooperativa ofereix major estabilitat».
