L’Ajuntament de Gandia (la Safor) començarà els treballs de la quarta campanya d’exhumació de restes de víctimes del franquisme al cementeri municipal, amb el suport tècnic del Ministeri de Memòria Democràtica, després de la “supressió” de les ajudes de a Generalitat per a dur a terme aquestes actuacions.
L’alcalde, José Manuel Prieto, i la primera tinenta d’alcalde i regidor de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, han rebut aquest dimecres la visita de la directora general d’Atenció a les Víctimes del Ministeri de Memòria Democràtica, Zoraida Hijosa, amb qui han mantingut una reunió en el marc del “compromís” de l’executiu espanyol i el municipal amb les polítiques públiques de memòria democràtica, ha indicat el consistori.
Posteriorment, acompanyats de representants de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme a Gandia i del director d’excavació, Miguel Mezquida (Arqueoantro), han visitat el cementeri, on el departament de Patrimoni i Memòria Històrica ha desenvolupat els treballs d’exhumació dels cossos de persones assassinades durant els primers anys de la dictadura.
“Continuar avançant”
En concret, aquesta quarta fase de les excavacions en les fosses comunes de Gandia permetrà “continuar avançant” en la identificació i restitució dels cossos a les seues famílies. A més, permetrà afrontar els reptes tècnics derivats de la situació de la fossa, que es troba parcialment sota una línia de nínxols construïts dècades després, “fet que complica els treballs arqueològics”.
“El que fem és defensar drets humans perquè totes les famílies tenen dret a recuperar les restes dels seus sers estimats i a acomiadar-los amb dignitat. Les fosses no poden continuar sent llocs d’oblit; cal dignificar-les i retornar-los el nom i la memòria”, ha apuntat Hijosa.
Per part seua, Prieto, ha agraït la “implicació” del govern espanyol i, especialment, de la direcció general, “pel suport i el compromís amb la ciutat en una qüestió que apel·la a la dignitat col·lectiva”. “Tota societat democràtica té un deure amb la memòria i amb la reparació de la injustícia dels assassinats del franquisme”, ha afirmat.
64 cossos localitzats
“A Gandia hem localitzat 64 cossos i 24 ja estan en procés d’identificació, però sabem que encara hi ha més persones soterrades a les fosses i hem d’arribar fins al final. És un deure moral i democràtic, una reparació que les víctimes i les seues famílies mereixen després de dècades de silenci”, ha proclamat.
Les excavacions es van iniciar el 2018 i, “des de llavors, s’ha consolidat un projecte rigorós i respectuós”, que ha comptat amb la participació de professionals en arqueologia, antropologia forense i història contemporània.
“Durant els primers anys, la cerca va ser infructuosa, però gràcies a la constància, a l’anàlisi de documentació històrica, testimonis orals i fotografies familiars, finalment, el març del 2023 van localitzar la fossa dels afusellats del franquisme a Gandia”, ha expressat la regidora de Memòria democràtica.
La tercera campanya d’excavacions va permetre exhumar 24 de les 64 persones que, “segons la documentació històrica i els registres municipals, estarien enterrades a la fossa”. A més, es van identificar restes que “podrien correspondre” a altres tres víctimes més, “fet que confirma la necessitat de continuar els treballs amb la nova fase”.
Per això, ha qualificat de “fonamental” la col·laboració entre administracions. “Necessitem recursos tècnics i humans per a completar també la identificació amb proves d’ADN, perquè parlem de familiars molt majors que esperen tancar un dol que fa massa anys que dura”, ha reclamat.
Creació d’un memorial
A més, el projecte inclou la creació d’un espai memorial al cementeri, que permetrà “visibilitzar” el nom i la història de les persones assassinades per la repressió franquista a la ciutat.
“L’Ajuntament de Gandia reafirma així el seu compromís amb les polítiques públiques de veritat: justícia, reparació i garanties de no repetició, en línia amb la Llei estatal de Memòria Democràtica. Aquestes actuacions responen a un objectiu compartit: recuperar la dignitat de les víctimes del franquisme, restituir la memòria col·lectiva i transmetre a les generacions futures el valor de la democràcia i dels drets humans”, ha conclòs.
