El Pla de segregació lingüística del govern de les Illes Balears, format per PP i Vox, ha fracassat, ja que només onze centres han sol·licitat adherir-s’hi a partir del pròxim curs, tots ells concertats.
El projecte preveu que els centres de primària que hi participen hauran d’oferir als alumnes la possibilitat de fer coneixement del medi i matemàtiques en català o castellà. En el cas de secundària, les famílies podran triar la llengua vehicular de matemàtiques i de geografia i història i, després, en una assignatura d’àmbit científic i tecnològic: biologia i geologia, física i química o tecnologia. Educació ha reiterat que es garantirà que un mínim del 50% del total d’hores de classe es faça en català i es complisca el decret de mínims del 1997. El pla durarà tres cursos. Just abans de començar a aplicar-lo, la conselleria estudiarà el nivell lingüístic de l’alumnat participant i, al cap de tres anys, el tornarà a examinar per comprovar com ha variat la seua competència tant en castellà com en català.
La Comissió de Selecció de la Conselleria d’Educació ha acceptat les sol·licituds de Nuestra Señora de Montesión, Can Bonet, Mare de Déu de les Neus, Sant Vicenç de Paül-Sa Vileta, San Alfonso Maria Ligorio, Santa Mònica, Nostra Senyora de Consolació d’Eivissa, Nostra Senyora de Consolació d’Alaró, Nostra Senyora de Consolació de Palma, Aixa-Llaüt i Juan de la Cierva.
La Conselleria d’Educació ha anunciat que els centres de secundària que demanen adherir-se al Pla el podran començar a aplicar el curs escolar 2025-2026.
Les dades presentades pel Govern balear mostren que cap centre públic de les Illes ha volgut participar en el pla de segregació lingüística. Pel que fa als privats i concertats, aquests no superen els 11. Així, del total de 339 centres de primària de les Illes Balears (117 privats i concertats i 222 públics), només un 3,24% s’hi ha adherit.
«Dèries de l’extrema dreta»
Per part seua, l’Obra Cultural Balear ha celebrat el compromís dels centres educatius amb el model lingüístic actual i ha demanat que «els recursos prevists per a aquest despropòsit pedagògic es destinin a les necessitats reals dels centres educatius».
L’entitat també ha agraït «la demostració de professionalitat dels centres i dels equips directius que han posat seny per reconduir un despropòsit pedagògic que només cercava satisfer les dèries ideològiques de l’extrema dreta».
L’OCB ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el pla per impedir que es puga aplicar. L’entitat considera que el projecte és clarament contrari a la legalitat vigent i que pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa i al sistema educatiu balear en conjunt.
