La flor de Nadal o ponsètia és una de les plantes més representatives d’aquestes festes. Al País Valencià, igual que en bona part d’Europa, s’ha convertit en un element imprescindible de la decoració domèstica i en un regal habitual durant el mes de desembre. Tot i això, continua arrelada la idea que es tracta d’una planta efímera, destinada a marcir-se després de les festes. Els experts asseguren que aquesta percepció és errònia i que, amb unes cures senzilles però constants, la ponsètia pot viure molts anys i tornar a florir cada Nadal.
Segons els especialistes de Stars for Europe (SfE), iniciativa integrada en la campanya europea Stars Unite a Europe in Bloom, la clau és entendre el cicle natural de la planta. Després de l’hivern, quan les seues bràctees acolorides comencen a caure, la ponsètia entra en una fase de repòs que pot allargar-se fins a la primavera. En aquest període necessita molt poques atencions: un espai fresc i lluminós, amb temperatures ideals d’entre 15 i 18 graus, regs molt espaiats i l’eliminació total del fertilitzant.
Adaptada a les condicions mediterrànies
El País Valencià, a més, juga un paper destacat en la producció de ponsèties. El clima suau i els sòls fèrtils permeten proveir una part important del mercat durant la campanya de Nadal. Aquesta realitat productiva demostra que es tracta d’una planta adaptada a les condicions mediterrànies i, per tant, perfectament viable a les llars valencianes durant tot l’any.
Amb l’arribada de la primavera, la ponsètia inicia una nova etapa de creixement. És el moment idoni per a podar les tiges, trasplantar-la a un substrat nou i airejat i augmentar progressivament la freqüència del reg. A diferència de l’hivern, en aquesta fase la planta agraeix una aportació setmanal de fertilitzant, que reforça les arrels i afavoreix l’aparició de nous brots i fulles. Quan les temperatures nocturnes superen els 10 graus, es pot traslladar a l’exterior, sempre en semiombra, en un balcó o una terrassa protegida.
Durant l’estiu, la cura se centra a mantindre la planta forta i sana. Els experts recomanen controlar especialment el reg, evitant l’entollament del test i retirant l’excés d’aigua del plat al cap d’uns minuts. També és important situar-la en un espai ventilat, però allunyat de corrents forts i del sol directe, que podrien danyar les fulles.
El moment més delicat arriba al setembre, quan s’ha de preparar la floració. Perquè la ponsètia torne a adquirir les característiques bràctees roges, necessita un període de foscor estricta: entre dotze i catorze hores diàries sense cap font de llum durant sis o huit setmanes. Fins i tot una llum tènue pot alterar aquest procés i retardar-ne la coloració.
Finalment, SfE recorda alguns aspectes bàsics i sovint oblidats: la ponsètia és molt sensible al fred i als corrents d’aire, i no s’ha de col·locar prop de fruites, com ara pomes o plàtans, que alliberen etilé i acceleren el pansiment. Amb aquestes cures, assenyala, la flor de Nadal deixa de ser una planta d’un sol ús i es converteix en un element viu, durador i decoratiu que pot acompanyar les llars molt més enllà d’aquestes festes.
