La Fiscalia considera la seua dona autora del mateix delicte per la qual cosa demana per a ella altres quatre anys de presó i exigeix que cadascun pague 12.000 euros de multa.
La Fiscalia de València, després d’estudiar el concurs de creditors de la mercantil, va remetre aquest procediment al jutjat en estimar que havien indicis de delicte contra la Hisenda pública i alçament de béns. El jutjat d’instrucció número 16 de València es va fer càrrec de les investigacions.
La Fiscalia, segons publica aquest dimecres Las Provincias, sosté que el mes anterior que Armiñana presentara el concurs de proveïdors de la seua empresa dedicada a la promoció i construcció d’habitatges urbans, “va traure actius de Promocions Immobiliàries i els va transferir a altres societats de les quals també era soci únic o junt a la seua dona”. D’acord amb l’escrit del fiscal, l’objectiu de la maniobra era “conservar-los en el seu poder i evitar que foren destinats a pagar deutes”.
En la qualificació de l’escrit fiscal consta que la companyia va passar de tenir un balanç patrimonial de més d’11 milions a un dèficit de 100.000 euros a començaments del 2010. Fiscalia sol·licita al jutjat l’informe de mercantil sobre la resolució del concurs i si han estat anul·lades les transferències que va efectuar l’empresari amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud, i que van causar “un agreujament generalitzat de la situació d’insolvència”.
Armiñana, que és també actual president de la Federació de Falles d’Especial i de la falla Nou Campanar, va presentar al jutjat el 19 de desembre de 2008 la petició de concurs voluntari de creditors de l’entitat Promocions Armiñana. En aquell moment, la companyia, creada el 1994, va precisar que totes les promocions estaven acabades, i va aclarir que més del 90% dels creditors eren bancs i que en cap cas mantenia deutes amb subcontractistes, proveïdors i industrials.
Després de presentar aquest concurs, totes les parts involucrades, fins i tot el fiscal, van haver de qualificar si el procediment era “culpable” o “fortuït”, segons van assenyalar en aquell moment fonts del ministeri públic. En aquest cas, es va decidir que era culpable i que hi havien indicis de delicte contra Hisenda i un presumpte delicte d’alçament de béns.
