Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, ha anunciat que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2024 són Ferran Grau Verge en la categoria individual, per l’obra divulgativa Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa, i la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) Comarques de Castelló en la categoria de col·lectiu, per la mobilització i la conscienciació social sobre l’impacte que representa a les zones rurals el canvi d’ús de 35.000 hectàrees de terrenys agrícoles i ramaders valencians que passaran a ser ocupats per centrals eòliques i fotovoltaiques, i subestacions i línies d’alta tensió.
El jurat ha reconegut la iniciativa de l’investigador i professor Ferran Grau amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2024, per una obra en què narra la història del territori de la diòcesi de Tortosa, en el qual s’inscriu el Maestrat, «perquè contribueix a la presa de consciència de la història compartida i la continuïtat de la comunitat cultural de les Terres de l’Ebre, el Maestrat, els Ports i el Matarranya». I ha guardonat la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló amb el Premi Seidia 2024 per «les nombroses accions de conscienciació, mobilització i denúncia sobre el colonialisme energètic i extractivista i sobre el gran impacte que tindrà en les formes de vida de les àrees rurals, com ara l’encara habitat Pla de Meanes, a Atzeneta del Maestrat».
En aquesta onzena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Andreu Ginés, com a representant de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Pep Castellano Puchol, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2023; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.
L’acte de lliurament tindrà lloc a l’ermita dels Socors de Càlig aquest dissabte, 25 de maig, a les 18 h. Com a pròleg, s’ofereix la possibilitat d’assistir a una visita guiada a la joia històrica i arquitectònica de Càlig, la seua Torre medieval. La visita té una durada de 45 minuts i començarà a les 16.30 h al mateix edifici (carrer Major amb Sant Llorenç). Per a assistir-hi caldrà inscriure’s en el formulari publicat a la web de l’entitat. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva.
La diòcesi de Tortosa
Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa. Un passeig per terres de cruïlla (Onada, 2023) és una obra que abasta des de l’època prehistòrica fins l’actualitat, en què es destaquen els fets més rellevants des de la perspectiva del conjunt i, en ocasions, en els esdevinguts a les Terres de l’Ebre, el Maestrat, els Ports o el Matarranya.
Ferran Grau (Rossell, el Maestrat, 1960) va viure la infància i l’adolescència a l’Espluga de Francolí. Estudià el batxillerat al Col·legi de la Mercè (Montblanc) i magisteri a l’Escola Normal de Tarragona. Va exercir de mestre a la Pineda de Salou, Falset i les Cases d’Alcanar. L’any 1992 es llicencia en Geografia i Història a la Universitat Rovira i Virgili, passa a l’ensenyament secundari i treballa a la Ràpita i a l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. El 2014 esdevé doctor en Didàctica de les Ciències Socials per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi doctoral Els relats històrics a les aules de secundària. Un cas d’investigació-acció. Entre 2016 i 2020 va ocupar el càrrec de director territorial del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre. En l’àmbit de l’activisme cultural ha estat vinculat als centres d’estudis de Rossell i d’Ulldecona i a l’entitat transfronterera Terres de Cruïlla. A més, ha col·laborat amb la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona, de la qual va ser cofundador i durant molt de temps coordinador.
No a la MAT
La Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, constituïda el 2011, aglutina l’oposició a la MAT que transcorrerà dels Ports a la Plana, impulsada per Red Eléctrica de España (REDEYA), i la MAT que va de les comarques aragoneses de Gúdar-Javalambre i el Maestrazgo fins als Ports, promoguda per Forestalia.
L’entitat ha contribuït, juntament amb altres plataformes i associacions, a la conscienciació de la societat i a la defensa d’un plantejament de lleialtat al territori interposant queixes per la via administrativa i judicial. Aquesta estratègia legal, que ha exigit la recollida de diners per dur avant la defensa del territori per la via penal, ha permés aturar els projectes extractivistes que afectaven les Useres i Cabanes. Actualment, es treballa per recollir diners per afrontar el contenciós mitjançant concerts programats a Morella per al dia 3 d’agost d’enguany.
