El 9 d’Octubre del 2012, just fa 10 anys, vam anunciar el naixement de La Veu del País Valencià l’1 de gener del 2013. I, efectivament, huitanta-tres dies després la primera portada del diari va aparéixer a les pantalles i aquell projecte que Moisès Vizcaino venia covant llargament es feia realitat. Totes les persones involucrades en una empresa que alguns qualificaven d’impossible érem plenament conscients de les dificultats que implicava. Tanmateix, també teníem la ferma convicció, i continuem tenint-la, que el País Valencià necessitava mitjans de comunicació en la nostra llengua, fets al nostre territori i que explicaren el que succeïa des d’un punt de vista propi. Malauradament, des de llavors el panorama mediàtic valencià i en valencià a penes ha millorat i encara presenta mancances molt greus.
Faltava poc de temps perquè la capçalera començara a circular per internet i aquell equip originari havia de treballar molt, amb pocs recursos, per tal que el primer número funcionara bé i, posteriorment, el periòdic es poguera actualitzar cada jorn. La campanya que es va llançar aleshores, «Agermana’t per un café al mes», pretenia assolir 10.000 subscripcions per un import mínim de 12 euros anuals. Calia convéncer 10.000 futurs lectors que la iniciativa era seriosa i que tot eixiria com estava previst amb l’ajuda mínima d’un euro al mes.
L’aposta de vertebrar l’espai comunicatiu del País Valencià en valencià i aconseguir fer un país normal no era gens fàcil, però teníem unes immenses ganes d’intentar-ho i una gran il·lusió. Créiem en el projecte i encara hi creiem. Més que mai. Perquè hem aprés de l’experiència, sovint, massa sovint, dura i decebedora, i perquè, a hores d’ara, per dissort, tot està per construir. Diari La Veu del País Valencià només és una part, modesta, del gran edifici que s’hauria d’haver alçat des d’aleshores, ja que la Generalitat Valenciana no té cap full de ruta per a protegir els mitjans de país i els partits del govern del Botànic no han garantit la viabilitat de projectes com el nostre i no donen transcendència a una qüestió estratègica que la dreta sí que té ben controlada.
Després de 9 anys i 9 mesos, després d’haver viscut diverses crisis i un tancament a finals del 2019, d’haver mantingut la flama encesa mitjançant la publicació de Nosaltres La Veu, el passat 25 d’Abril recuperàvem la capçalera Diari La Veu del País Valencià gràcies essencialment al suport econòmic de les 1.030 persones agermanades amb diferents aportacions, i, sobretot per l’ajuda i implicació de Plataforma per la Llengua, el suport d’Escola Valenciana, per altres ingressos per publicitat d’institucions i empreses, i per les subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana (si finalment, aquesta última arriba).
Després de 9 anys i 9 mesos, continuem plantejant la necessitat que els lectors que valoren la informació de qualitat, feta en valencià i a les nostres comarques prenguen consciència que això només serà possible amb les seues aportacions econòmiques. També que les marques i empreses entenguen que anunciar-se en un mitjà en la nostra llengua és positiu i dona bons resultats.
Falten huitanta-tres dies perquè Diari La Veu del País Valencià complisca 10 anys, una fita important quan s’han hagut de superar tants obstacles. El nostre agraïment a totes les persones que sempre han confiat en nosaltres i ens han donat suport és infinit. Sense vosaltres aquest camí no s’hauria pogut recórrer mai i, per aixó, volem que celebrem junts aquest aniversari tan especial amb una sèrie de propostes que anunciarem pròximament.
