María José Catalá ha obert ara la porta a estudiar una taxa turística a València després d’haver-la rebutjada durant anys, mentre l’empresari Juan Roig ha defensat que cal “obtindre més recursos” dels visitants que arriben per Falles en declaracions a Levante. En paral·lel, el PSPV de Benidorm ha reclamat aplicar aquest gravamen perquè la ciutadania no assumisca amb els seus impostos el cost del cas Serra Gelada, una proposta que els socialistes vinculen a un deute que podria allargar-se 47 anys i elevar-se fins als 569 milions d’euros. A més a més, centenars de panys de pisos turístics han sigut danyats en una nit a València a mode d’acció coordinada de protesta la matinada del 12 de març. Davant aquest escenari, el president d’Hosbec, Fede Fuster, atén Diari La Veu de forma telefònica. El representant de la patronal d’hostaleria rebutja la taxa i sosté que només castigaria l’oferta reglada mentre deixaria fora bona part dels visitants i de l’allotjament il·legal.
Juan Roig ha dit que cal obtindre més recursos dels turistes que venen a les Falles i María José Catalá s’ha obert a estudiar una taxa turística. Com interpreta aquest debat?
El tema de les Falles té una explicació molt fàcil. La taxa turística, allà on existeix, la paguen pràcticament només els hotels. I això, en una ciutat com València, no resol ni de lluny el problema que es vol plantejar. Estem parlant d’una ciutat que té unes 22.000 places hoteleres i, en els millors casos, això pot significar entre 60.000 i 80.000 persones allotjades, mentre que durant les Falles entren a València prop d’un milió de persones cada dia. Amb eixes xifres, pensar que la taxa solucionaria la massificació no s’aguanta. El 60% dels visitants no passen per un hotel.
Per tant, vosté considera que la taxa no serviria per a ordenar l’allau de visitants de Falles?
Exacte. La major part de la gent no passa per un hotel. Molts van a cases de familiars i altres ni tan sols pernocten: arriben en tren, passen el dia a València i se’n tornen a Madrid. Això vol dir que el gravamen afectaria una part molt reduïda del flux real de persones. El problema de les Falles no és que falte una taxa turística; el problema és un fenomen de massificació molt més ampli que no es resol carregant un impost sobre una minoria.
Què opina del fet que María José Catalá s’haja obert ara a estudiar una taxa turística?
Ella sempre ha tingut aquesta postura, no és nova, ella sempre ho ha dit. El que em sembla més estrany és que l’Ajuntament diga que pot traure més diners, més pressupost, quan València ja té un pressupost fantàstic i pot fer coses importantíssimes. No crec que necessiten posar un impost a les 22.000 places d’hotels que van a recaptar, perquè allà on es cobra és en els hotels i, amb això, no van a arreplegar res, res. La majoria de la gent que va a València no passa per un hotel.
Van als apartaments turístics?
Ací hi ha una altra distorsió molt important. Una minoria probablement sí que cobraria la taxa, perquè hi ha empreses serioses dins del sector. Però la immensa majoria no ho faria, perquè una part molt gran d’eixa oferta no compleix quasi cap normativa. Si s’implanta la taxa sense haver fet abans una neteja de l’economia submergida, els grans beneficiats serien precisament els operadors il·legals, que encara serien més competitius que els establiments reglats.
O siga, que abans de qualsevol debat fiscal caldria perseguir l’oferta irregular?
Totalment. Primer s’ha de posar ordre. No té sentit començar pel relat de la taxa si abans no s’ha actuat contra tota eixa economia submergida. Parlem d’una activitat que no paga com paga l’oferta legal, que no assumeix els mateixos costos i que, a més, podria esquivar també aquest gravamen. Així és impossible que hi haja una competència equilibrada.
Vosté interpreta que Juan Roig defensava directament la taxa turística?
No exactament. Jo crec que ell parlava més bé de la necessitat d’augmentar ingressos davant la massificació, però no concretava la fórmula. No parlava de manera directa d’una taxa turística. Una cosa és dir que caldria arreplegar més recursos i una altra molt diferent és afirmar que la solució siga aquesta taxa, perquè al final les matemàtiques continuen sent les mateixes: el gravamen recauria sobre una part molt xicoteta dels visitants.
El PSPV planteja aplicar la taxa turística per a afrontar el cost de la sentència sobre els terrenys de la Serra Gelada i evitar que el paguen els veïns. Què li respon?
Que si Benidorm està en aquesta situació no és per culpa del turisme ni del sector hoteler. És conseqüència de molts anys de fer les coses malament per part del Partit Popular i del PSOE, que van signar aquells convenis. Ara no poden pretendre solucionar-ho carregant el problema sobre qui no en té cap culpa. Em sembla molt fàcil voler traslladar al visitant o a l’activitat hotelera una factura que té un origen clarament polític.
El PSPV sosté que la taxa és l’única via perquè els visitants contribuïsquen a pagar una ruïna que, segons denuncia, hipotecarà Benidorm durant dècades.
Eixa és la seua posició, però jo no la compartisc gens. No es pot plantejar la taxa com una espècie de solució miraculosa cada vegada que hi ha un problema pressupostari o urbanístic. Ni serveix per a resoldre la massificació de València ni hauria de servir d’excusa per a tapar una mala gestió política a Benidorm. Ací cadascú ha d’assumir la seua responsabilitat.
I quin missatge final llançaria enmig d’aquest debat?
Que s’ha de parlar amb serietat. La taxa turística és un debat complex, però no pot plantejar-se com una consigna fàcil. Abans cal saber a qui afecta realment, quina recaptació generaria i qui en quedaria fora. I, sobretot, cal evitar que sempre acabe pagant l’oferta reglada mentre una part del mercat continua movent-se al marge de les regles.
