Una concentració d’uns 150 expropiats de Parc Sagunt II, sobre els terrenys dels quals es construirà la gigafactoria de Volkswagen, s’han concentrat aquest dijous a Puçol (l’Horta Nord), amb el suport de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) i La Unió Llauradora, per a protestar per la «ignomínia en el tracte de les administracions cap als agricultors» i advertir que, «si no s’aconsegueix una solució urgent, les mobilitzacions continuaran de cara a la campanya electoral».
Un dia abans de l’acte de col·locació de la primera pedra de Volkswagen, que presidirà el rei espanyol Felip VI, els expropiats pretenien cremar una «falla reivindicativa», però, com que no ha estat autoritzada, han calat foc a una caixa amb cartells de manera simbòlica i han decidit donar el ninot a la Comissió Picaio de Puçol que s’havia quedat sense acabar tot el monument per incompliment de l’artista, expliquen les organitzacions agràries.
Sota el lema «Sí a Volkswagen, però no a costa de la butxaca dels agricultors», AVA i La Unió han sol·licitat a la Generalitat Valenciana i el govern espanyol que retiren les demandes interposades per la via contenciós-administrativa del Tribunal Superior de Justícia per part d’Espais Econòmics Empresarials (EEE) -participada pels dos governs- i accepten pagar el preu just marcat pel jurat d’expropiació als propietaris.
I això, puntualitzen, «malgrat ser un òrgan oficial de la mateixa Administració que gaudeix dels principis de legalitat, veracitat i encert, i on estan representats experts qualificats en la matèria, tals com un magistrat, un advocat de l’Estat, un notari, un interventor d’Hisenda, un enginyer agrònom i fins i tot un tècnic de la Conselleria de Política Territorial».
«Portar aquestes expropiacions als tribunals no només suposa retardar els pagaments, almenys, tres anys que aquesta classe de judicis sol durar, sinó que pretén disminuir la quantia dels pagaments», recalquen les organitzacions, que apunten que, a causa del canvi de la legislació (el 2007 va entrar en vigor l’anomenada Llei del Sòl que va limitar el preu just d’una parcel·la en funció de la productivitat o la localització), les indemnitzacions que es van pagar en les primeres expropiacions de Parc Sagunt II van ser, en línies generals, la meitat de les que es van abonar en les expropiacions de Parc Sagunt I (entorn de 40 euros per metre quadrat).
En l’actual fase d’ampliació, el govern espanyol «encara ha oferit menys diners als propietaris (entre 10 i 15 euros per metre quadrat, segons parcel·les), per la qual cosa la gran majoria va optar per acudir al jurat i sol·licitar una valoració alternativa més ajustada al valor real dels terrenys». Aquest jurat va marcar lògicament xifres situades entre les dues propostes. No obstant això, l’Administració continua considerant la quantitat excessivament elevada i, en compte de concloure la negociació, enfanga el conflicte per la via judicial.
Situacions «surrealistes»
«Aquesta decisió -prossegueixen- està arribant a situacions tan surrealistes com una demanda interposada a un xicotet propietari per a provar de no abonar-li 1.073 euros de diferència que hi ha entre la quantitat oferida i el preu just proposat pel jurat d’expropiació, de manera que costarà més el procediment judicial que la quantia per la qual es litiga».
Segons publica la Plataforma de Contractació del Sector Públic, dependent del Ministeri d’Hisenda, EEE ha publicat una licitació amb un valor estimat de 700.000 euros per a contractar els servicis d’assessorament i defensa lletrada davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, EEE ja ha adjudicat per altres 95.000 euros la contractació de procuradors per a aquesta mateixa guerra judicial, sent l’adjudicatari el despatx madrileny María del Mar de Vila. A més del pressupost assignat, EEE podria malbaratar més diners públics si contracta pèrits independents i, en cas de perdre els plets i ser condemnat en costes, hauria de sufragar les despeses de la defensa dels expropiats i els interessos, entorn del 10% del total litigat, derivats del retard dels pagaments durant els anys que dure el juí.
Les entitats convocants qualifiquen de «kafkià i ridícul el teatre que està muntant l’Administració en recórrer contra la valoració del jurat d’expropiació, amb àmplia presència de l’Administració, i en oferir als expropiats que els defenga l’advocacia de l’Estat si decideixen no personar-se, que naturalment pagarà amb diners de l’Estat per a enfrontar-se a la mateixa Administració».
«Homenatge a Volkswagen»
Aquesta actitud bel·ligerant cap als agricultors contrasta, a parer seu, amb l’«homenatge que l’Administració concedeix a Volkswagen». Així, abans que es confirme un preu just a pagar als propietaris, la Generalitat ja ha venut els terrenys a la multinacional per un preu de 48,9 euros el metre quadrat (63,66 milions d’euros per 1,3 milions de metres quadrats), una xifra que suposa la meitat del que van haver de pagar altres companyies per zones properes.
«L’Administració està en el seu dret d’atraure inversió internacional, però no ha de fer-ho a costa dels propietaris del sòl, sobretot quan la gran majoria són agricultors que estan travessant una dura crisi de rendibilitat i aquest procés els arrabassa un espai fèrtil d’alt valor econòmic», conclouen.
