Els experts en finançament autonòmic del País Valencià consideren positiva l’última proposta de reforma del sistema presentada pel govern espanyol, ja que permetria acostar els valencians a la mitjana d’ingressos per habitant de l’Estat. Ara bé, insisteixen que el nou model ha d’anar precedit d’un fons transitori d’anivellament el 2026 i unit a la condonació del deute autonòmic perquè no comence llastrat per aquests problemes.
Així ho ha exposat el president de la comissió d’experts sobre finançament i director de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), Francisco Pérez, després de reunir-se a Les Corts amb el conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, i els grups parlamentaris.
Aquesta sessió de la comissió mixta Consell-Corts sobre finançament té lloc després que la setmana passada s’anunciara la nova proposta del Ministeri d’Hisenda, que es presentarà aquest dimecres en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Si tira avant el 2027, el País Valencià seria la tercera comunitat autònoma més beneficiada i rebria 3.669 milions d’euros.
El director de l’Ivie ha mostrat prudència fins a conéixer al detall la proposta, ja que “fins ara només es poden fer aproximacions”. Sí que ha reconegut que el plantejament d’Hisenda aborda el conjunt de problemes dels quals fa anys que adverteixen els experts valencians.
Segons ha explicat, la proposta reconeix que les autonomies estan infrafinançades i “posa recursos molt importants sobre la taula”, a més d’admetre que “hi ha una dispersió de volums de finançament molt important”, com ara al País Valencià.
Població ajustada
També ha valorat que hi haja voluntat que es reduïsquen “substancialment” les diferències entre les autonomies, ja que planteja distribuir els recursos sobre la base de la població ajustada: “Això ens sembla positiu i ens allunya d’un altre camí que ens semblava perillós: que hi haguera una generalització d’un sistema que genera desigualtats molt importants, que seria el contingent”.
En aquesta línia, ha destacat que els 20.975 milions que pensa repartir el govern espanyol arriben més a unes autonomies que a altres per a corregir desigualtats, així com que es plantege augmentar els percentatges de cessió d’IVA i de l’IRPF “de manera significativa”. A parer seu, tot això mostra una “idea de tancar la bretxa entre comunitats”.
Respecte al finançament per habitant, ha explicat que el País Valencià s’aproximaria “significativament” a la mitjana estatal, encara que ha reiterat que volen ser prudents. “El Ministeri parla de transparència, i fa bé, però també hauria de practicar-la perquè puguem fer els càlculs més adequadament”, ha resumit.
Condonació del deute
L’economista ha remarcat la necessitat d’abordar “més prompte que tard” la reducció de l’endeutament del País Valencià mitjançant la condonació del deute generat per l’infrafinançament. En cas contrari ha advertit que “l’endemà de l’aprovació d’un nou model, continuarem caminant amb la motxilla derivada del que ha succeït en el passat”.
Al mateix temps, atés que el govern espanyol planteja que la reforma entre en vigor l’any vinent, veu necessari un fons transitori d’anivellament per al 2026, exercici en el qual “continuem on érem, amb un infrafinançament i un dèficit molt elevat”.
I encara que ha reconegut que la proposta suposa un volum “substancial” de diners per a les arques valencianes, ha demanat que aquests recursos també servisquen tant per a la reducció del dèficit, que està “molt allunyat dels objectius que tenen totes les comunitats”, com per a “una millora de les polítiques de despesa de la Generalitat”.
D’altra banda, sobre l’avantprojecte de llei que va aprovar el mes passat el govern espanyol per a condonar una part del deute autonòmic –el País Valencià seria la tercera autonomia més beneficiada, atés que l’Estat assumiria 11.210 milions de les arques valencianes–, el director de l’Ivie ha indicat que per a resoldre el problema, la quantitat de recursos que se li “perdonaren” hauria de ser molt més gran.
A més, ha assenyalat que als experts no els “convencien” els criteris de l’executiu estatal en aquesta condonació perquè “hauria d’haver sigut proporcional a les dues classes d’infrafinançament: col·lectiva (insuficiència de recursos de totes les autonomies) i relativa (tracte desigual a una autonomia)”.
