Investigadores dels estudis de gènere de la Universitat de València exposen a través de vídeos publicats en línia de quina manera la crisi de la Covid-19 posa de manifest la complexitat de les desigualtats. També la necessitat de posar al centre de les preocupacions el sosteniment de la vida, un dels reclams històrics més ferms del moviment feminista. Els vídeos es pengen al web de la Universitat de València i es comparteixen per les xarxes socials.
Violència de gènere, dificultats per conciliar, dobles i triples jornades -també en confinament-, intersecció de desigualtats, dones migrants, monoparentalitats, criança i cures són alguns dels temes tractats. Amb aquesta iniciativa s’acompleixen diversos objectius del III Pla d’Igualtat de la Universitat.
Algunes de les expertes se centren en l’impacte de la crisi COVID-19 pel que fa a la violència de gènere.
Gabriela Moriana Mateo és l’actual directora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones. La professora del Departament de Treball Social i Serveis Socials analitza algunes estratègies i dificultats de les dones víctimes de violència de gènere en confinament i demana a les administracions la implementació de mesures per no deixar-les soles.
Marcela Jabbaz Churba, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social centra la seua intervenció en la necessitat d’activar la sororitat feminista, planteja la paradoxa que es dona en una situació de confinament i en parla de la necessitat de trencar l’aïllament i el silenci.
Sonia Rodríguez de Llamas, professora de Dret Civil i cap d’iniciatives en matèria de prevenció de la violència de gènere esclareix algunes preguntes sobre les situacions dels règims de visites de menors quan no conviuen amb el maltractador, una de les qüestions que més incomoden a dones víctimes.
Isabel Nuñez, psicòloga especialista en violència masclista, és tècnica de la Unitat d’Igualtat i aborda en un vídeo la intraqnuilitat que pateixen les dones confinades a casa amb els seus maltractadors. Posa el focus en dos conceptes: la privacitat i el maneig de l’ansietat.
Violència estructural i xarxes de cures
Ruth Mestre, professora de Filosofia del Dret i cap d’iniciatives en matèria de Diversitat focalitza la seua intervenció l’evidència dels sistemes d’opressió que pateixen les dones. Denúncia la particular situació de subordinació de les dones migrants i/o racialitzades.
Alícia Villar, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social investiga sobre la sociologia de l’educació, el gènere i les polítiques d’igualtat. En aquest vídeo posa l’accent en les cures i en les conseqüències d’aquesta crisi que estan totalment travessades per les desigualtats socials.
Pilar Rueda, catedràtica d’Anàlisi Matemàtica i delegada de la rectora per la sostenibilitat, apel·la a la corresponsabilitat en la conciliació del treball, de la criança, de l’escola a casa i de les cures.
Encarna Canet, professora del departament de Treball Social i Serveis Socials centra la seua anàlisi en la feminització de la pobresa i com aquesta crisi tindrà conseqüències molt dures per a les dones.
Toya Vázquez, professpra del departament de Teoria de l’Educació de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació i cap d’iniciatives en sostenibilitat curricular posa l’accent en l’ètica de la cura, en la responsabilitat i la sororitat.
