Tres membres de l’antic Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), entre ells l’últim president, Miquel Francés, han presentat una demanda davant Presidència de la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) contra la seua destitució. Els demandants també sol·liciten que es deixen sense efecte les últimes decisions adoptades pel Consell d’Administració de la Corporació Audiovisual Valenciana (CACVSA), l’empresa pública que actualment gestiona À Punt.
Juntament amb Francés, la demanda ha sigut presentada per Lola Bañón i Javier Marzal, vocals nomenats en representació del Consell Audiovisual Valencià. Tots dos van prendre possessió del càrrec després del seu nomenament per Les Corts el 13 d’abril del 2023, amb un mandat previst de sis anys.
En el recurs, els exconsellers sostenen que la normativa europea “no admet l’acurtament mecànic dels mandats de les responsabilitats en els mitjans de comunicació públics”, tal com estableix el Reglament (UE) 2024/1083 del Parlament Europeu i del Consell, amb l’objectiu de garantir “la independència efectiva dels prestadors del servei públic”.
Descens dels continguts en valencià
Els tres demandants assenyalen que, “fa quasi un any, després de l’aplicació de la nova Llei 2/2024 de la CACVSA, va prendre possessió un Consell d’Administració i À Punt ha vist com es tancava el Consell d’Informatius, òrgan fonamental per a l’expressió de la redacció de la cadena, així com el desmantellament progressiu del servei de documentació“. Igualment, denuncien “el gradual descens dels continguts en valencià, fent fallida d’aquesta manera una de les seues funcions essencials com és la defensa de la llengua”.
Segons remarquen, aquestes decisions s’han produït “en el trànsit entre la creació efectiva” de la CACVSA i la desaparició de la CVMC, amb “la conseqüent absorció de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC)”.
Decisions “sense efecte”
Els exmembres del Consell Rector consideren que, davant “l’evidència que no s’ha incorregut en causa de cessament o destitució” i “la deriva de la situació en l’ens públic”, el seu mandat “ha de continuar fins al final del seu nomenament oficial”. Així mateix, sostenen que, en “no haver participat en les últimes votacions”, les decisions adoptades pel Consell d’Administració de la CACVSA “han de quedar sense efecte”.
L’argumentació jurídica presentada davant Presidència de la Generalitat i el TSJ es basa en “la defensa de la professionalitat i pluralitat dels mitjans de comunicació públics valencians”, exposen els exconsellers.
Els demandants també destaquen que van superar un procés de selecció “exigent” i que van formar part de l’equip d’experts que va elaborar l’informe presentat a Les Corts el 2015 per impulsar la llei que va permetre el retorn de la radiotelevisió pública valenciana després del tancament de RTVV el 2013.
