La tercera edició de L’Aferrada ha tancat aquest cap de setmana amb un èxit rotund de participació i la sensació generalitzada que s’ha convertit en la trobada imprescindible per al sector de la creació de contingut digital en català. Dissabte i diumenge Palma (Mallorca) ha acollit un intens programa de ponències, debats, activitats formatives i espais de connexió entre creadors, empreses i institucions.

L’esdeveniment, organitzat per l’Obra Cultural Balear (OCB), ha posat de manifest la necessitat de reforçar la professionalització i d’ampliar la presència del català al món digital. Segons Laia Carrera, directora de L’Aferrada, “aquesta edició ha confirmat que el sector vol espais de connexió reals amb la indústria. L’Aferrada ha esdevingut un pont perquè creadors emergents i professionals puguin trobar un futur viable en català al món digital”.

L’Aferrada 2025, a Palma

Ponències i connexió amb la indústria

La jornada de dissabte ha reunit figures destacades del món del màrqueting i la comunicació, com Jordi Urbea (Ogilvy Espanya), Àngels Bardina (Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya i Diputació de Barcelona) i Ari Vigueras (consultora especialitzada en intel·ligència artificial). Els ponents han abordat temes centrals com el màrqueting d’influenciadors, el paper dels creadors com a aliats del sector públic i les oportunitats que obri la intel·ligència artificial per a la gestió de marques personals i projectes digitals.

Els participants han pogut establir contactes directes amb representants de 3Cat, Mediapro Studio-Catalunya, Caixaforum+, IB3 i Catalunya Ràdio, entre d’altres, afavorint la creació de sinergies i noves oportunitats professionals.

La segona jornada ha estat dedicada íntegrament als creadors i al debat sobre l’estat de la creació de contingut en català. Al Metapòdcast de L’Aferrada, conduït per Joan Farrés amb la col·laboració d’EVA (3Cat), ha aplegat creadors de contingut d’arreu dels territoris de parla catalana per a compartir experiències, reptes i visions de futur.

La trobada ha culminat amb un espai dedicat als creadors de les Illes Balears, dinamitzat per Neus Gil i Aina Segura (Anam Fent), que ha evidenciat la força i la vitalitat del talent local.

L’Aferrada 2025, a Palma

“El català té molt futur en l’àmbit digital”

Segons la vicepresidenta de l’OCB, Lena Serra, “L’Aferrada s’ha convertit en una peça clau per fer xarxa, compartir coneixement i impulsar la professionalització. Cada any s’hi afegeixen més veus i més projectes, i això demostra que el català té molt futur en l’àmbit digital”.

En la mateixa línia, el director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual de la Generalitat de Catalunya, Roger Serra, va destacar que “els creadors de contingut en català són un actiu molt important perquè a través de les xarxes socials arriben a públics molt rellevants”. “Des de la Generalitat treballem per ajudar-los a créixer i a desenvolupar projectes més ambiciosos a través de les Beques Propulsió i també donant suport a iniciatives com els Premis Crit, la Llista i L’Aferrada”, va afegir.

També s’hi ha presentat l’última actualització de dades sobre creació digital en català, a càrrec de Sergi Céspedes (Accent Obert), així com un debat intergeneracional conduït per Mariola Dinarès i Àngel Aguiló, que ha posarten relleu la continuïtat dels creadors que van començar en l’era dels blogs i avui mantenen presència activa a TikTok, Instagram i altres plataformes.

L’Aferrada 2025, a Palma

Organització i suports

L’Aferrada 2025 ha estat impulsada per l’Obra Cultural Balear amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca, el Ministeri de Cultura, EVA–3Cat, Accent Obert i l’AMIC.

L’esdeveniment també ha comptat amb la col·laboració del Govern d’Andorra; les entitats Palma Jove, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, CaixaForum Palma; les empreses Estrella Damm, DÔME, Quely, Consell Regulador IGP Sobrassada de Mallorca, Consell Regulador Ensaïmada de Mallorca, i els mitjans de comunicació oficials IB3, Agència Catalana de Notícies, Agència de Notícies Andorrana, Ràdio Arrels, Tresdeu, Diari La Veu del País Valencià, El Nacional i dBalears.

L’Aferrada 2025, a Palma
Més notícies
Notícia: Homenatge al professor Brauli Montoya
Comparteix
La seua obra és tota una fita referencial en l'àmbit de la sociolingüística catalana amb un seguit d'aportacions originals que fan que es projecte internacionalment. De més a més, és membre actiu de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Notícia: La carnissera dels agermanats
Comparteix
Germana de Foix, va ser l'amant del net del seu marit i també la seua espasa venjativa a València
Notícia: Alger, des del captiveri
Comparteix
La capital d'Algèria a finals del segle XVI, en un context de primerenc domini otomà i de conflictivitat amb la dinastia Habsburg, des d’una òptica ben singular: la d’un teòleg cristià captiu a la ciutat
Notícia: El rei parla en castellà i punt!
Comparteix
Des de quan el rei regnant als Països Catalans abandonà el català? No, Felip V (V dels espanyols) de Borbó no fou el primer. La cosa ve de més enrere, de quan el primer Habsburg, el Carles de Gant, l’home de barram prominent, que no ho dic debades; fixeu-vos-hi. I si ―ep!― el rei parla castellà, els vassalls i/o colonitzats tenen l’obligació, com etzibà tot un senyor bisbe d’Oriola, d’aprendre la llengua del seu amo i ―oh, aberració!― oblidar la seua. I en això perseveren hui dia vassalls i/o colonitzats ―no tothom, afortunadament― en aquesta «alfombra de flor que es la Región Valenciana».

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa