La Plataforma per la reversió del Vinalopó ha exigit aquest dijous a la Conselleria de Sanitat “l’obertura d’una investigació oficial” a Ribera Salud de la seua gestió al departament d’Elx-Crevillent per a “determinar si s’han produït pràctiques contràries a l’interés públic i al dret a la salut” després dels àudios de l’Hospital de Torrejón, a Madrid, sobre les llistes d’espera.
Així, ha mostrat la “profunda preocupació i rebuig” davant la informació publicada per El País sobre un àudio atribuït al CEO de Ribera Salud, Pablo Gallart, en el qual s’instava a incrementar les llistes d’espera, rebutjar pacients i reduir l’activitat assistencial amb la finalitat de maximitzar els beneficis econòmics.
La Plataforma recorda que el Grup Ribera Salud gestiona el departament d’Elx-Crevillent al qual estan adscrits els municipis d’Asp, Crevillent, Elx, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares i disposa de 14 centres de salut i l’Hospital del Vinalopó.
Per això, ha reclamat al Grup Ribera “explicacions immediates i públiques sobre el contingut de l’àudio i les instruccions que s’hi descriuen” i a la Conselleria “transparència i mesures de control per a fiscalitzar la concessionària, el compliment de les condicions i compromisos adquirits en la pròrroga de cinc anys, així com la publicació íntegra, verificada i auditada de manera independent dels indicadors assistencials”.
“La salut no pot convertir-se en un negoci”
De la mateixa manera, ha exigit “avançar sense dilació cap a la reversió del departament d’Elx-Crevillent a un model de gestió 100% pública, l’únic capaç de garantir que les decisions s’adopten segons criteris de salut, ètica i equitat, i no en funció d’expectatives de rendibilitat”.
La Plataforma ha reiterat sobre aquest tema que “la salut no pot convertir-se en un negoci, que cap ciutadà ha de ser tractat com un cost i que l’administració té l’obligació de protegir els drets sanitaris amb transparència, responsabilitat i controls efectius”, ha subratllat. Per això, ha advertit que “l’ocorregut demostra, una vegada més, que la sanitat pública requereix models de gestió que responguen exclusivament a l’interés general”.
Així, ha recalcat que la gestió pública és “l’única garantia per al dret a la salut” i, al contrari, “la lògica empresarial aplicada a la gestió sanitària introdueix dinàmiques que deterioren la qualitat de l’atenció i afecten la salut de pacients i famílies”.
En aquest sentit, ha apuntat que aquestes revelacions “confirmen que el model privatitzador incorpora incentius incompatibles amb una assistència digna, equitativa i de qualitat”. I ha subratllat que “l’àudio no apunta un episodi aïllat, sinó un model de gestió que pot posar en risc la qualitat assistencial, erosiona la confiança de la ciutadania i posa en risc la salut de les persones”.
Per això, es pregunta si “a Torrejón s’han plantejat estratègies per a allargar llistes d’espera o rebutjar pacients, què garanteix que no s’estiguen aplicant al nostre departament o que s’apliquen en un futur?”.
“Aquesta situació confirma que la nostra desconfiança cap a la gestió privada estava plenament justificada ja que el contingut de l’àudio reflecteix una alarmant falta d’ètica: una manera de concebre la sanitat pública que converteix drets fonamentals en mercaderia i avalua l’activitat assistencial únicament segons la seua rendibilitat”, ha lamentat.
“Desviació moral”
En aquesta línia, la Plataforma ha apuntat que “la mera possibilitat que puguen considerar-se instruccions com ara ‘rebutjar pacients’ o ‘allargar llistes d’espera’ per a millorar resultats financers, evidencia la desviació moral que des de fa anys denunciem”.
A això, ha criticat, “se suma la persistent falta de transparència de la Conselleria de Sanitat, que continua sense publicar els indicadors que haurien fonamentat la pròrroga de la gestió privada altres cinc anys”. “Aquesta opacitat és incompatible amb la defensa de l’interés públic”, ha recalcat.
Després de conéixer-se el contingut de l’àudio, la Plataforma ha assenyalat que “resulta encara més difícil confiar en uns indicadors l’elaboració dels quals depén dels qui haurien plantejat estratègies per a modificar l’activitat assistencial en funció del benefici econòmic”.
