L’equip tècnic de la Societat de Ciències Aranzadi va exhumar aquest diumenge dia 10 de novembre les restes d’Antonio Ferrer Molina a sol·licitud dels seus familiars, que es van adreçar al Govern de Navarra amb aquesta intenció.
Segons ha informat aquest executiu a través d’un comunicat, Antonio Ferrer era natural de Carcaixent (Ribera Alta), estava casat amb Consuelo Alcoy i tenia un descendent. Ferrer militava al sindicat anarquista CNT i va ser jutjat per rebel·lió militar en un consell de guerra celebrat a València el 31 d’agost de 1941, quan va ser condemnat a vint anys de presó.
Ferrer, que patia tuberculosi, procedia de la presó de Terol i el 17 de maig de 1944 va ingressar al fort de San Cristóbal, a la localitat navarresa d’Artika, a tocar de Pamplona, que havia sigut convertit en sanatori penitenciari. Va ser allà on va morir el 22 de maig d’aquell any i va ser enterrat al conegut com a «Cementerio de las Botellas», ubicat a la localitat esmentada.
Entrega
Els familiars del represaliat han rebut l’entrega de les restes d’aquest anarquista amb la presència de la seua filla, Consuelo Ferrer Alcoy, i de representants de l’Institut Navarrès de Memòria, que depèn de la conselleria de Memòria i Convivència, Acció Exterior i Èuscar, Ana Ollo (Geroa Bai).
L’esmentat cementeri va ser construït als peus del mont Ezkaba per a «donar solució al problema seriós que va plantejar l’elevat nombre de defuncions de presos» fort indicat, com a «conseqüència de les pèssimes condicions de salubritat del lloc».
Segons ha afegit el Govern navarrès, «l’escassa alimentació, el fred, la falta d’higiene i les plagues van provocar una important mortalitat, sobretot per malalties infeccioses, malgrat que la majoria dels condemnats eren barons joves que, en condicions normals, no s’haurien d’haver vist afectats».
En un primer moment els presos eren enterrats en cementeris d’altres localitats pròximes fins que la saturació va obligar les autoritats militars a trobar una altra solució, que va ser la de crear un cementeri al costat del fort. Allà van ser enterrats 131 presos entre maig de 1942 i juliol de 1945.
A partir del 2007 diverses associacions vinculades a la memòria històrica van iniciar tasques de prospecció, exhumació i localització de familiars que es van prolongar durant anys. Encara queden possibles fosses per localitzar i cossos de represaliats per identificar.
