Arribem a final d’any i Diari La Veu del País Valencià necessita la vostra ajuda per a assolir el pressupost bàsic. Hem detectat una lleugera baixada en les donacions, just en un període de creixement del nombre de lectors, ja que el Grup La Veu va superar els 100.000 visitants únics aquest estiu, i per això, us demanem que, si encara no ho heu fet, ens doneu suport econòmic per a enfortir el projecte.
Abans de recuperar la capçalera es va anunciar que la tornada del diari digital, que va haver de tancar a les acaballes del 2019 per inviabilitat econòmica, atés que no va rebre els ingressos de la publicitat institucional acordada, només seria possible amb un miler d’aportacions-agermanaments d’una mitjana de 150 €/any. La xifra s’hi va aproximar, amb més de 1.000 persones agermanades, però un any i mig després de la recuperació del Diari La Veu, l’equip d’aquest mitjà ha registrat que quasi un 10% de les aportacions dels agermanats han deixat d’arribar al projecte en un context ben hostil, amb el PP i Vox en el govern de la Generalitat Valenciana, i amb el canvi polític regressiu que s’ha donat a les principals institucions del país: Generalitat, diputacions i els principals ajuntaments.
Com sabeu, darrere de Diari La Veu del País Valencià no hi ha cap entitat bancària ni cap gran empresa ni cap partit polític ni cap grup de comunicació que contribuïsca econòmicament al seu manteniment. L’aliança amb el Grup Món, un dels més influents de Catalunya, és mediàtica i tecnològica, i no suposa aportacions econòmiques. Té l’objectiu que el nostre mitjà arribe a més públic i que puguem dotar el valencianisme mediàtic de més recursos per a intentar rescatar-lo de la marginalitat a què la realitat del país, la nul·la ambició de les grans institucions autonòmiques –amb algunes excepcions– i els greuges històrics encara presents, l’han condemnat. Però, insistim, aquest acord empresarial, que ens permet accedir a eines tecnològiques per a millorar la qualitat de la web, tal com ja es pot veure des de fa un mes, és estrictament mediàtic i no inclou cap inversió ni ingressos a Diari La Veu, que continua depenent en més de la meitat del pressupost anual de les donacions dels agermanats. Per tant, Diari La Veu és un mitjà totalment independent que manté una línia editorial pròpia.
Agermana’t i desgrava’t la donació en la declaració de renda 2023
És per això que fem una crida als agermanats que enguany no heu renovat la donació perquè ens torneu a fer costat. Vos necessitem. Sou imprescindibles per a fer viable la continuïtat de Diari La Veu. També fem una crida a les persones que ens llegiu, però que encara no us heu decidit a donar-nos suport. La vostra aportació és fonamental per a consolidar el nostre mitjà i fer-lo créixer.
A més, i això és important i cal tindre-ho en compte ara que s’acaba l’any, gràcies al fet que les donacions es fan a través de la Fundació Cultural La Veu del País Valencià, podreu deduir-vos fins al 100% de l’import, si feu una donació de fins a 150 euros i sou contribuents d’IRPF, en la declaració de renda del 2023 que es presentarà en el segon trimestre del 2024.
La viabilitat de Diari La Veu depén de tu
Davant aquesta situació, des del Diari La Veu del País Valencià volem deixar clar que la viabilitat del mitjà dependrà essencialment del suport social amb què compte gràcies a les aportacions dels agermanats. Sou indispensables i us animem a continuar fent possible aquest mitjà per a tindre veu pròpia i perquè no ens l’amaguen, com sempre han volgut fer.
Si encara no has fet el pas, no ho dubtes, ara és el moment. Fes-te agermanat i, a més d’ajudar a enfortir Diari La Veu, podràs beneficiar-te de la desgravació de la donació en la declaració de renda. Aporta a un mitjà 100% en valencià una part dels impostos que has de pagar a l’estat espanyol.
Un país sense veu pròpia no existeix
Aquest diari és el reflex de la trista realitat d’un país que, exceptuant la nostra proposta, no compta amb cap mitjà de comunicació privat amb vocació nacional, que cobrisca totes les comarques i que oferisca informació 100% en valencià. Com se sap, els principals diaris escrits del País Valencià són d’abast provincial i es fan només en castellà, llevat d’articles molt puntuals. El mateix ocorre amb les televisions i amb les ràdios, llevat d’excepcions molt puntuals.
Des d’aquest mateix mitjà s’entén, també, que la millor manera de vertebrar el país és fer informació que cobrisca tot el territori i que entenga el País Valencià com un conjunt per a projectar-lo periodísticament i per a enfortir la seua concepció com a subjecte polític. Aquesta tasca ha tingut molt pocs impulsors al llarg de la història. En l’actualitat compta amb iniciatives com la nostra i com les històriques del setmanari El Temps, Saó, Directa o Vilaweb, mitjans que funcionen gràcies als subscriptors (com el cas de Vilaweb) o treballen a còpia de voluntat però que es troben –ens trobem– indefensos davant l’hostilitat institucional, bastida des de la indiferència que mostrava l’executiu del Botànic o des de l’adversitat que exhibeix el Consell actual de PP i Vox.
Un país sense veu pròpia és un país que no existeix, i Diari La Veu considera que el País Valencià ha de comptar amb mitjans propis per a defensar-se d’un context clarament contrari als seus interessos. Per això, aquest diari no és una finalitat en si mateix, sinó que vol ser una eina de país, necessària com tantes altres i impulsada des de la societat civil, com totes les que han fet evolucionar el país al llarg de la història i al marge de la institucionalitat.
