Plataforma per la Llengua País Valencià va organitzar aquest dijous la taula rodona «País Valencià, i ara què?» amb l’objectiu d’abordar «les estratègies que calen per a defensar la llengua en un context que es preveu encara més hostil per al valencià amb Carlos Mazón, del PP, al capdavant del Consell i amb el suport de la ultradreta de Vox». El col·loqui va tindre lloc a la Biblioteca de la Societat Coral El Micalet de València davant d’un nombrós públic que va omplir l’espai.
Hi van participar el delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, Antoni Royo; la secretària general del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana, Beatriu Cardona, i l’editor del Diari La Veu, Moisés Vizcaino.
«Cal participar en entitats valencianistes»
En la primera part de les intervencions, s’hi va dur a terme una valoració dels huit anys del govern del Botànic des del punt de vista nacional i lingüístic. Royo va assenyalar que «els nostres quan manen no són tan nostres», ja que no «han fet tot el que esperàvem». «Confiar massa en els governs és perillós», va afirmar. Per això, ara «cal participar en entitats com ara la nostra», va remarcar.
Per part seua, Cardona va indicar que «d’una banda, el Botànic ha sigut il·lusionant, però, d’altra banda, ha sigut decepcionant». En aquest sentit, va demanar «més autocrítica». «S’han conquerit molts drets socials, però en tot allò que no costa diners, hi ha hagut manca de determinació», va destacar. També Vizcaino va insistir en aquesta qüestió: «Tenim dret a ser crítics. Hem votat Botànic i els nostres ens han fallat. Calia més valentia i coherència».
«No s’ha creat un sistema mediàtic valencià»
Quant a les implicacions del futur govern del PP i Vox en l’àmbit de la llengua i l’àmbit educatiu, Royo va defensar que «és necessari que ens mobilitzem per a defensar el valencià i el País». «Cal passar a l’ofensiva», va reblar. Cardona es va preguntar si l’Oficina de Drets Lingüístics que vol eliminar Mazón ha servit de molt, perquè, en realitat, la «veritable tasca» davant de les queixes lingüístiques l’han duta a terme entitats com ara Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Plataforma per la Llengua.
Respecte de l’educació, va ressaltar que «si s’haguera aprovat la llei educativa promesa el 2015, seria més difícil la paralització d’algunes polítiques del Botànic». Vizcaino va posar èmfasi en el fet que durant aquestes dues legislatures no s’ha creat una estructura mediàtica valenciana. «Si s’haguera impulsat un sistema mediàtic valencià, ara l’escenari nacional seria diferent».
«Resistir i cuidar les xarxes pròpies»
En l’última part, tots tres van exposar estratègies de futur davant de l’ofensiva contra la llengua i la cultura valencianes que engegarà el nou govern de la Generalitat. En línies generals, van coincidir en la necessitat que tothom milite en entitats valencianistes per a marcar agenda pròpia i eixir als carrers. Així mateix, Cardona va instar la societat valenciana a resistir i no claudicar, cuidar les xarxes pròpies, no repetir errades i no comprar marcs mentals aliens.
Finalment, Vizcaino va explicar una sèrie d’«accions reals i positives» basades en quatre punts: analitzar, mobilitzar, comunicar i pressionar. «Hi ha mot de treball a fer, cal que la gent milite en entitats valencianistes i done suport a mitjans en valencià», va afegir.
