Si estàs pensant a llevar-te la vida, tot i ser un pensament intrusiu puntual, telefona al 024 (Telèfon 024 d’atenció a la conducta suïcida), al 112 o al Telèfon de l’Esperança (717 003 717). Tots funcionen les 24 hores del dia i són gratuïts i confidencials.
Els informatius d’À Punt del dimarts 19 d’agost de 2025 conten la història de dues persones que han perdut la vida per morts voluntàries, és a dir, dos suïcidis. El primer el d’una dona que havia patit un calvari de violacions per part de la seua parella i l’altre d’un home que havia estat desaparegut uns dies. O la temptativa de les últimes setmanes de comissionat del govern espanyol per a la Dana, Josep Maria Àngel. En contra del que normalment es pensa, l’hivern o la tardor no són les èpoques de l’any amb més morts d’aquest tipus, tot i tenir el blue monday, el dilluns més trist de l’any. Ho són les èpoques d’estiu i primavera.
Diversos estudis internacionals apunten que la primavera i l’estiu són les estacions amb més suïcidis, mentre que l’hivern registra les xifres més baixes. Una revisió sistemàtica publicada a The Primary Care Companion for CNS Disorders el 2023 assenyala que els casos arriben a ser entre un 11% i un 23% més freqüents en aquests mesos, i que els ingressos per temptatives d’autolesió a urgències poden ser fins a 1,7 vegades superiors respecte a la resta de l’any. L’efecte s’ha documentat en països europeus com Finlàndia o el Regne Unit, però també a Austràlia i als Estats Units, on les dades del National Center for Health Statistics confirmen el mínim a l’hivern i el pic a finals de primavera i començament de l’estiu.
La mort voluntària al País Valencià
Al País Valencià no hi ha dades públiques sobre l’època de l’any en què es produeixen més decessos d’aquest tipus. Segons les estadístiques de la Conselleria de Sanitat, la taxa ajustada de mortalitat per suïcidi va ser el 2023 de 8,54 casos per cada 100.000 habitants, la més alta des del 2019. Les dades de 2023 sobre mortalitat per suïcidi al País Valencià mostren que els departaments amb les taxes més altes són Requena, amb 16,42 per cada 100.000 habitants, seguit d’Alcoi, amb 8,98, i la Marina Baixa, amb 10,19. Altres àrees amb registres elevats són Vinaròs (7,73) i Sagunt (10,31). En canvi, els departaments amb les xifres més baixes són Elx-Crevillent, amb 3,48, València-La Fe, amb 5,90, i València-Hospital General, amb 6,50. Pel que fa al sexe, les taxes més altes entre els homes es registren a Requena (33,20), Sagunt (19,41) i la Marina Baixa (18,08), mentre que en dones els valors més destacats es donen a Requena (16,42), Vinaròs (7,73) i Sagunt (10,31).
Els grups de risc
En la guia sobre el tractament del suïcidi de la Unió de Periodistes Valencians identifiquen diversos grups d’alt risc i grups vulnerables que requereixen una atenció específica. Entre els primers es troben les persones amb intents previs de suïcidi o vinculades a qui s’ha suïcidat, aquelles amb trastorns mentals, amb addiccions o amb malalties greus i els seus cuidadors. En el cas dels grups vulnerables, es destaquen la infància i l’adolescència —amb especial incidència entre els 15 i els 29 anys—, les dones víctimes de violència de gènere, les persones majors de 60 anys, la població penitenciària, les persones sense llar i aquelles que han patit abusos, traumes o desastres. També s’inclouen els col·lectius migrants i el col·lectiu LGTB+, així com determinades professions amb major exposició al risc, com els cossos de seguretat, el personal sanitari o els veterinaris. Tots aquests col·lectius comparteixen factors comuns com l’aïllament, les pèrdues, les malalties, l’estrés laboral o la falta de suport social, que augmenten la vulnerabilitat davant conductes suïcides.
