Esther López és veïna de Catarroja, metgessa de professió i mare de dos fills, una xiqueta de menys de dos anys i un xiquet de tres anys. Ara mateix, cada dia, ambdós estan separats entre la guarderia de la primera i el col·legi del segon per quasi 6 quilòmetres que Esther ha de fer caminant o, si té sort, amb un vehicle que li deixa una amiga quan no el necessita. Esther parla amb La Nostra Veu, el pòdcast de Diari La Veu del País Valencià, per a contar la seua situació i la del seu veïnat. Un veïnat que, com tants altres, està en una situació ruïnosa després de la barrancada. Tot i que no han perdut les llars, com ella mateixa reconeix, la seua comunitat de veïns té un pressupost de desperfectes de més d’un milió i d’euros, segons els ha pressupostat una empresa.
De fet, ha sigut l’única companyia constructora que s’ha dignat a fer-ho. La resta d’empreses han llançat balons fora i els han deixat sense esperances de poder recuperar els seus garatges, trasters i altres espais comunitaris. «La comunitat està feta un desastre, encara sort que entre nosaltres ens ajudem. Els ascensors encara no funcionen, però sempre preguntem si les persones que tenen problemes de mobilitat tenen el que necessiten». Esther relata la història d’un veí amb discapacitat que viu «un segon confinament». «No pot eixir, sense ascensors no podem baixar-lo per les escales, això sí, sempre estem a l’aguait perquè tinga tot el que cal», explica. Una empresa de La Rioja especialitzada en catàstrofes naturals els ha dit que el pressupost ascendeix a la xifra esmentada.
Això en l’àmbit col·lectiu, però en el particular, Esther es troba en situació de pèrdua de dos vehicles. «Eren nous, de gamma alta. Estaven aparcats al nostre garatge i vam accedir al fet que els tragueren per a netejar-lo. Ara, no sé qui se’ls va endur. Els hem pogut trobar, però com que una empresa desballestadora va fer una oferta per comprar-los de dos mil euros, doncs el consorci d’assegurances ha cregut oportú rebaixar el seu preu a aquest import. Ara l’empresa ha rebutjat aquesta proposta i ens pagaran uns dos mil euros menys per cadascú d’ells per aquest fet», desenvolupa.
Esther és metgessa i té sort, entre cometes, de tindre un treball fix i una professió liberal, però hi ha hagut una gran quantitat de persones que no estan en aquesta situació. No obstant això, la situació seua, amb l’escola dels seus fills, la pèrdua dels cotxes i els problemes de la seua comunitat veïnal, reflecteix que la DANA ha afectat totes les classes socials. De fet, el seu testimoni finalitza amb un recordatori i un agraïment: «Gràcies per escoltar-nos i donar-nos veu i per favor, no us oblideu de nosaltres, perquè açò encara no ha passat».
