Esteve Tortosa, cantant i líder d’Auxili, ha visitat el pòdcast La Nostra Veu del Diari La Veu del País Valencià per presentar Aborigen, el nou disc de la banda, en una entrevista marcada pel to combatiu, la reflexió artística i una defensa explícita de la cultura i la llengua valenciana.
“Vivim al País Valencià i nosaltres sempre hem viscut a la contra”, ha afirmat Tortosa. Amb quinze anys de trajectòria, Auxili s’ha consolidat com una de les veus més destacades de la música en valencià amb voluntat transformadora. En aquest nou treball, la banda explora una renovació sonora que oscil·la entre els ritmes tradicionals i l’experimentació contemporània, sense renunciar a la seua essència: “No hem perdut qui som. Tenim clar d’on venim, i tenim molt clar com volem conduir el nostre art”.
Aborigen inclou temes que aborden la lluita social, l’arrelament, l’amor-odi per la ciutat i el poble, i col·laboracions amb artistes com Santa Salut, Testarudes i Malifeta. “És un disc que beu de les arrels, però des d’una visió moderna”, ha explicat Tortosa. I, com a mostra d’aquesta dualitat, han inclòs una cançó irreverent i divertida com Tatxà Grameren, una versió al revés d’una cançó tradicional, que segons Esteve “representa la dicotomia entre el que és antic i el present”.
L’entrevista també ha servit per a traure profit el relleu generacional: “Al País Valencià hi ha una cosa molt bonica: les dones artistes estan alçant fort la veu. Parlen de feminisme, cultura i són reals”, ha dit, destacant noms com la Maria, Sant Ramon Fort, Bèrnia i la mateixa Santa Salut.
En el tram final de l’entrevista, Tortosa ha fet referència a un vídeo viral on un membre del grup increpava un home que feia pintades feixistes: “Tot el respecte als grafiters, a la gent major, però ningú té edat per ser un puto fatxa”. Després van saber que es tractava d’un exdirector conegut per l’activisme contra el valencià. “Encara serem els mateixos, i si pensen que nosaltres desimposem la llengua, no entenen res. Nosaltres venim a cantar, a defensar la cultura amb sainet valencià, i amb ironia”.
Amb una sonoritat renovada, més electrònica i amb picades d’ullet al reggaeton, el disc manté l’esperit d’Auxili: “Tant de bo poguérem fer cançons només d’amor, però la situació que vivim ens obliga a continuar fent contracultura”, ha conclòs Tortosa, tot deixant clar que la lluita cultural continua… amb banda sonora pròpia.
