Esquerra Republicana del País Valencià ha registrat al Senat, a través del senador Jordi Gaseni, una bateria de preguntes amb resposta escrita per demanar al Govern “responsabilitats” davant la “situació límit” de Benidorm (la Marina Baixa), amb indemnitzacions judicials pendents de més de 300 milions d’euros que, segons l’escrit, poden abocar el municipi a una fallida financera. El grup republicà vincula aquesta iniciativa a l’impacte de sentències com la de Serra Gelada i pregunta quines mesures pensa adoptar l’executiu estatal davant sentències fermes pendents d’execució, quines conseqüències tindria una possible fallida municipal, si hi ha mecanismes alternatius o complementaris al Fons d’Impuls Econòmic i si aquesta situació evidencia la necessitat d’impulsar “amb urgència” un canvi en el model turístic del litoral del País Valencià.
El PSPV exigeix a l’alcalde transparència sobre el pla de pagaments. La portaveu socialista, Cristina Escoda, denuncia el “silenci” de Toni Pérez i critica que no haja reunit els grups municipals per confirmar o desmentir la informació sobre el termini de deu dies. Escoda qualifica la situació de “paràlisi informativa” i d’“irresponsable” mentre “el comptador del deute segueix corrent” i recorda que cada setmana que passa el deute incrementa 175.000 euros en interessos. La dirigent socialista també acusa l’alcalde d’“opacitat i desídia” i d’evitar donar explicacions sobre “un assumpte que, com ja va advertir el departament d’Intervenció, suposa el crac tècnic de l’Ajuntament”. Escoda reclama que el primer edil explique “com farà front al pagament” i adverteix que “Benidorm no pot permetre’s un alcalde que governe d’amagat quan el que està en joc és la viabilitat dels serveis públics i el benestar dels nostres veïns”.
El 2 de març acaba el termini per presentar un pla de pagament
Un jutjat ha donat deu dies hàbils a l’Ajuntament de Benidorm (la Marina Baixa) perquè informe de les accions concretes que té previstes per executar la sentència ferma que el condemna a pagar una indemnització que supera els 350 milions d’euros per la pèrdua d’aprofitaments urbanístics en el sector APR-7 de Serra Gelada. La diligència arriba després que les mercantils propietàries dels terrenys demanaren la execució forçosa en considerar que el consistori no ha actuat amb la diligència deguda per posar en marxa el compliment del pagament, i després que s’hagen rebutjat altres vies municipals per frenar-lo, com ara el recurs o intents de paralitzar l’execució. La Secció Contenciosa-Administrativa del Tribunal d’Alacant ho va decretar el 16 de febrer, amb la qual cosa, el termini finalitza el 2 de març.
La interlocutòria obliga el govern local a detallar quan i com pensa complir la resolució judicial, quin calendari de pagament pretén aplicar i quines mesures concretes adoptarà per afrontar una de les indemnitzacions més altes imposades a un ajuntament a l’Estat. El termini de deu dies suposa un nou impuls al procés d’execució, marcat per la recerca de finançament i d’alternatives tècniques i jurídiques per afrontar la càrrega econòmica de la condemna.
En paral·lel, el 17 de febrer, el TSJ valencià va tancar una altra porta a l’Ajuntament de Benidorm en aquest llarg conflicte urbanístic. La Secció Primera de la Sala Contenciosa-Administrativa va dictar una interlocutòria —datada dues setmanes abans— amb què va denegar dues sol·licituds del consistori. El tribunal no va acceptar la nul·litat dels convenis que plantejava l’Ajuntament perquè entén que la sentència original que obliga a la indemnització sí que va examinar tots els arguments presentats i no estava incompleta, com pretenia demostrar la part demandada. El mateix document també va rebutjar el complement de sentència que invocava el consistori perquè, segons sostenia, faltaven punts per examinar, i així queda descartat l’intent de modificar la decisió judicial.
Segons la interlocutòria, es tracta d’una resolució ferma contra la qual no cap recurs. El TSJ conclou que no hi va haver ignorància d’al·legacions, que la sentència original no està incompleta i que no correspon reobrir ara eixos arguments. Tot plegat reforça la decisió judicial anterior i confirma, de moment, que les vies extraordinàries intentades pel consistori no prosperen.
Mentrestant, la quantitat continua creixent. A la quantia principal de 340 milions d’euros s’hi afegeixen uns interessos de 32.600 euros diaris. Amb 413 dies transcorreguts des de la sentència ferma, el total arriba als 353,5 milions, cosa que implica 11,9 milions anuals d’interessos, o el que és el mateix, quasi un milió d’euros al mes.
Davant la magnitud de la indemnització, l’Ajuntament ha sol·licitat un préstec de 55 milions d’euros al Govern espanyol a través del Fons d’Impuls Econòmic, mentre s’organitza un pla de pagaments que encara és desconegut. En el procés principal —el del pagament— només queda per decidir com fer front a l’enorme quantia, que obri la porta a un major endeutament del municipi, a retallades en la inversió o a una pujada d’impostos, una opció que l’alcalde Toni Pérez ha rebutjat fins ara. El text també assenyala que l’impagament podria derivar en embargament de comptes municipals o en el bloqueig d’ingressos, en definitiva, en una execució forçosa judicial.
En aquest conjunt de procediments, continuen vigents el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, presentat contra la sentència del TSJCV que va condemnar l’Ajuntament a pagar, i que no està resolt completament, així com el recurs davant el Tribunal Constitucional contra la mateixa sentència original, que pot seguir tramitant-se tot i ser una via d’última instància. En canvi, entre els processos ja tancats i sense possibilitat de recurs, el text inclou la interlocutòria del 4 de febrer que denega la nul·litat i l’incident de la sentència, a més de qualsevol altra petició nova que es presente després dels recursos previs.
