“La dimissió del president més criminal i miserable que hem tingut, i mira que el llistó estava alt, és una xicoteta victòria -expliquen des dels altaveus a la plaça de la Mare de Déu de València entre sorollosos aplaudiments-, però ací no s’acaba res, se’n va Mazón però queda el seu Consell i queden les seues polítiques, i hem de continuar fins que se’n vagen tots”.
La concentració convocada per l’Acord Social Valencià per “celebrar” la dimissió de Mazón aquest matí ha acabat sent també una conjura per mantenir la pressió i la presentació d’un ambiciós programa reivindicatiu.
Els manifestants -no més d’uns centenars- s’han concentrat davant la Porta dels Apòstols de la Catedral, ja que un aparatós muntatge per a una pel·lícula ocupava el centre de la plaça. “No ho sabíem que hi havia això -continuen des de la megafonia- però ara on estem es reuneix cada dijous el Tribunal de les Aigües, que des de fa mil anys és el símbol de la força del poble valencià i la seua capacitat d’autoorganitzar-se per resoldre per ell mateix els seus problemes”. Els crits “d’ací està, el poble valencià” omplin la plaça. Juntament amb els de “Mazón a presó” seran els més repetits.
També hi havia present un dels emblemes de les manifestacions per la dimissió de Mazón: l’immens ninot del ja expresident vestit de presidiari dissenyat per la CGT i que, amb grans dosis d’humor se li han afegit dos globus irònics amb el discurs del matí, on es pot llegir: “Tots menteixen menys jo” i ” Quin mal any m’heu fet passar”.
Parlen les víctimes
La convocatòria era també un homenatge i reconeixement a les víctimes, autèntiques protagonistes d’aquesta batalla. Mariló i Soraya, en representació han denunciat que “Mazón se’n va, però se’n va de forma indigna, i si se’n va és perquè no hem cedit. Gràcies a tots vosaltres per acompanyar-nos expliquen”. La indignació de les víctimes per la dimissió parcial de Mazón resulta evident: “Si no té res a amagar que vaja a declarar davant la jutgessa”, exclamen en referència a la retenció de l’acta de diputat per part de l’expresident, una situació que li permet conservar l’escut de l’aforament.
L’acte ha finalitzat amb la lectura d’un manifest de l’Acord Social Valencià, convocant de l’acte. Dos portaveus l’han llegit de forma teatralitzada, el que s’agraeix sincerament.
De nou les felicitacions -al cap i a la fi, és una celebració-: “No han pogut amb aquest poble, amb la gent organitzada en associacions i comités, amb les periodistes que han investigat, amb els milers de solidaris que van desobeir per anar a ajudar, amb una jutgessa que ha fet un treball incommensurable – i ací han esclatat el aplaudiments més intensos- i amb totes les persones anònimes que no els han deixat descansar ni un dia”.
Hi ha hagut també espai per a més reivindicacions -“darrere de Mazón han d’anar el seu consell i els seus còmplices” i en referència directa a PP i Vox, però també a les empreses que s’estan lucrant amb una reconstrucció que ha estat titllada de “negoci amb el nostre dolor”.
Per contra, s’ha oposat una llista de reivindicacions que apuntaven, no sols la Generalitat, sinó també el Govern de Madrid: reconstrucció amb participació, condonació del FLA i el deute històric, derogació dels “pressupostos de la vergonya”, un pla de xoc per a reconstruir les infraestructures encara afectades, plans d’emergències i una renda garantida que permeta una “autèntica reconstrucció social”.
