El consum de carn al País Valencià s’ha reduït pràcticament un 20% durant la darrera dècada. Encara, però, se situa en els 39,4 kg anuals per persona, amb el porc com a protagonista si sumem la carn fresca amb els embotits i la resta de carns elaborades. Després vindria el pollastre, el boví, el paó, el corder i finalment el conill, ja a molta distància.
Aquesta quantitat, però, per molt que s’haja reduït encara supera a bastament les mesures recomanades pels nutricionistes, que –hi ha variacions- la situen al voltants dels 25 kg l’any.
De fet, les noves dades de reducció del consum sempre són aplaudides des del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa). «Reduir el consum de carn és beneficiós no sols per un tema medioambiental i de sostenibilitat, per les conseqüències que té l’emissió de metà sobre l’efecte d’hivernacle o la sobreexplotació de terrenys cultivables per a l’alimentació animal, sinó que afecta directament la nostra salut. Un excés de consum de carn roja està relacionat amb major predisposició a desenvolupar malalties cardíaques i del sistema circulatori, i fins i tot alguns tipus de càncer» explicaven en un comunicat en motiu del darrer Dia Mundial sense Carn, que va instituir-se per al 20 de març.
Qui també s’alegra d’aquesta tendència són, òbviament, els col·lectius pels drets dels animals, que fomenten el vegetarianisme i el veganisme per evitar «la crueltat» de matar éssers vius, a més de denunciar el sistema de producció ramadera.
Però una cosa són les conseqüències i l’altra les causes. Per què s’està reduint de forma tan acusada el consum de carn? Podria jugar un paper la creixent sensibilització social pel benestar animal i l’ecologia? O està més relacionada amb les preocupacions per la salut?
És complicat saber quanta gent al País Valencià és vegetariana o vegana. No hi ha cap tipus de registre ni es pregunta a les enquestes públiques. Les dades que ens poden ajudar a aproximar-nos-hi les va publicar el col·lectiu Madrid Vegano el 2021. A través d’una enquesta van comptabilitzar fins a 315.000 vegans i uns altres 550.000 vegetarians arreu de l’estat espanyol. Unes xifres que si bé estan creixent, representaven llavors un 2,2% de la població, un percentatge que es pot assumir que siga similar al País Valencià però que, en tot cas, és massa menut per explicar per si sol la reducció del consum de carn.
La mateixa enquesta diferencia els «omnívors» –aquella gent que menja carn i peix de forma habitual- i «flexitarians», que serien les persones que si bé consumeixen carn i peix ho fan de forme esporàdica i tracten de reduir-ne el consum. Aquesta última etiqueta suposaria ja un percentatge significatiu: un 10,8 de la població de l’estat, amb un increment d’un 39% tan sols entre 2019 i 2021.
Les motivacions materials
Estudiant les gràfiques sobre el consum de carn, però, s’hi descobreix un factor que sovint queda amagat en els discursos sobre la salut, el medi ambient o el benestar animal: la classe social.
Segons l’Informe del Consum Alimentari que elabora el ministeri espanyol d’Agricultura, la diferència en la ingesta de productes carnis segons la renda arriba a variar fins a 5,6 kg entre les rendes més altes (amb un consum per càpita de 31,7 kg/any) i les més baixes (26,1 kg/any).
A més, les principals reduccions del consum es donen en la carn fresca, que si bé és més cara, també és més saludable que la congelada o els embotits. Així, mentre la primera ha baixat el consum en gairebé 4,5 kg/any per persona, en el cas dels embotits ha estat tot just un kg/any. També es nota aquest factor entre les diferents carns fresques, amb la carn vacuna caient pràcticament el doble que les de porc i pollastre.
Una altra dada que apunta al factor econòmic és l’increment del preu de la carn. Si bé la venda de carn fresca havia caigut un 15,6% entre el 2019 i el 2022, la facturació aconseguida tan sols ho havia fet en un 4,4%. L’augment del preu havia permès mantenir pràcticament tots els ingressos.
Aquestes dades cal combinar-les amb l’evolució socioeconòmica al País Valencià. Si entre el 2007 i el 2018, amb l’esclat de la crisi immobiliària, la renda mitjana valenciana va desplomar-se un 24%, després la pandèmia no ha fet sinó agreujar la situació.
Un informe de la Fundació FOESSA i Càrites de l’any passat xifrava en un 21% les llars valencianes en situació d’exclusió. En total, més d’un milió de persones de les quals, unes 600.000 ja pateixen exclusió severa. A més, l’estudi alertava d’un increment de la desigualtat d’un 33%, superior al que es va patir després de la crisi immobiliària.
Una part creixent de la població que es veu obligada a restringir alguns «luxes», com pot ser el consum de carn.
