Després de l’últim anunci de la NASA sobre la missió Artemis II, la gran pregunta ha sigut quan tornaria la humanitat a trepitjar la Lluna. Ara, més de mig segle després del primer allunatge al satèl·lit, el retorn dels humans és més a prop que mai. Els quatre tripulants han assegurat que estan preparats per a volar i confien poder contemplar amb els seus propis ulls una part de la Lluna que no ha sigut observada directament. No hi havia imatges fins al 1959, quan la sonda soviètica Luna 3 la va rodejar i en va fer fotografies.
La missió no tocarà el satèl·lit, però serà l’últim viatge de l’agència espacial estatunidenca abans del retorn de l’ésser humà, previst amb Artemis III. Durant deu dies a l’espai, els astronautes hauran de posar a prova els sistemes de la nau i establir les bases per l’aterratge del 2027.
Inicialment, el llançament s’havia de dur a terme l’abril del 2026, encara que la NASA va indicar fa uns dies que provaria d’avançar-lo al 5 de febrer. En cas de complir-se els terminis, la missió partirà des del Centre Espacial Kennedy, a Florida, i la nau Orió tardarà entre cinc i set dies a arribar a la Lluna, depenent de la trajectòria i la velocitat. El retorn tindrà lloc al Pacífic oriental, prop de la costa de San Diego.
Aquest serà el màxim acostament de l’ésser humà a la Lluna des que l’Apol·lo 17 va arribar-hi el desembre del 1972, en l’última expedició del programa homònim. El projecte actual va començar el 2022 amb el llançament d’Artemis I, una missió no tripulada que va posar a prova el coet SLS, i la nau Orió, en un vol de llarga duració.
Observar la cara oculta de la Lluna
Un dels punts clau d’aquest viatge serà sobrevolar la Lluna, amb una elevada probabilitat que els astronautes contemplen des de la càpsula Orió, batejada com a Integrity, la cara oculta del satèl·lit. “És molt probable que, depenent de la data de llançament, puguem veure coses que cap ésser humà ha vist mai”, ha declarat el comandant Reid Wiseman.
L’equip el completen el pilot Victor Glover, l’especialista de l’agència espacial canadenca Jeremy Hansen i l’especialista de la NASA Christina Koch, que posseeix el rècord del vol espacial més llarg fet per una dona, amb 328 dies.
El canadenc, Hansen, ha explicat que s’han entrenat amb científics de la NASA per a identificar regions lunars i poder recomanar zones d’interès per a futures missions de recol·lecció de dades o per a l’allunatge d’un ròver. “L’ull humà és un sistema màgic”, ha resumit.
La lluna com “una pilota de bàsquet”
Durant la missió, els astronautes duran a terme tota mena de comprovacions i proves útils per a Artemis III, que sí que tindrà com a objectiu trepitjar la Lluna per primera vegada en més de cinc dècades.
Segons la NASA, es calcula que la nau Orió sobrevolarà la Lluna a quasi 10.000 quilòmetres de la superfície. Des d’aquesta distància, el satèl·lit tindrà la mida d’una pilota de bàsquet sostinguda amb el braç estés i oferirà una oportunitat única per a fer observacions científiques de gran valor. A més, els astronautes participaran en investigacions sobre l’adaptació humana a expedicions espacials, els efectes de l’entorn sobre les cèl·lules, els canvis en el sistema immunitari i la creació d’un repositori que recopile tots els mesuraments “que es puguen imaginar” sobre el cos humà.
Koch, que també va participar en la primera caminada espacial formada exclusivament per dones, ha destacat que el viatge oferirà grans beneficis a la “innovació, tecnologia i desenvolupament, no sols per a missions futures, sinó també per a tecnologies que tornen a la Terra”.
Una mica d’història
Entre 1957 i 1975, els Estats Units i l’extinta Unió Soviètica van protagonitzar una carrera espacial frenètica. El moment culminant de la qual va ser l’arribada de l’home a la Lluna, l’11 de juliol del 1969, quan Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van convertir en els primers humans que caminaven sobre la superfície lunar.
Durant els tres anys següents, les 17 missions Apol·lo van permetre aprofundir en el coneixement del satèl·lit fins que, el 7 de desembre del 1972, Eugene Cernan i Harrison Schmitt van ser els últims a visitar-lo.
La gran data: 2027
Quan Artemis II concloga el viatge amb èxit, la prioritat de la NASA serà tornar a posar el peu a la Lluna. L’expedició Artemis III, prevista per a mitjan 2027, marcarà el retorn d’astronautes gràcies al mòdul d’allunatge de l’Space. L’objectiu principal serà establir una presència humana sostenible i preparar el camí per a futures bases al llarg de la dècada del 2040.
El programa d’aquesta proesa espacial continuarà el 2028 amb Artemis IV, que utilitzarà una versió millorada del coet SLS, amb més capacitat de càrrega, i enviarà el mòdul I-Hab per a PIGA Gateway, una xicoteta estació orbital que donarà suport a l’exploració lunar.
Dos anys després, el 2030, la NASA té previst ampliar Gateway amb nous mòduls i provar un nou sistema d’allunatge desenvolupat per Blue Origin. D’aquesta manera, es consolidaran les operacions humanes al pol sud lunar, enfocades en experiments científics i en una exploració més prolongada del territori.
Finalment, el 2031, es preveu una nova ampliació de Gateway amb un mòdul per a experiments i activitats “extravehiculars” amb l’objectiu de crear un entorn semblant al de l’Estació Espacial Internacional, que serà desmantellada abans del 2030. Amb Artemis VI, la NASA i els seus socis internacionals buscaran establir presència humana contínua i sostenible a l’òrbita lunar i sobre la superfície del satèl·lit, preparant el terreny per al pròxim gran objectiu: trepitjar Mart.
