Amb la valentia dels profetes, sense mirar cap a un altre costat ni amagar-se davant situacions delicades o fins i tot “polítiques”, el valencià Rafel Barruè, abat del monestir de Santa Maria de Poblet, ha denunciat aquells que criminalitzen les persones que arriben a les costes d’Europa buscant una vida digna, ja que són tractats com a “delinqüents”.
He recordat aquestes paraules de l’abat valencià, a caus dels comentaris del regidor del PP de l’Alcúdia, Jorge Corberà, que va ser reprovat per la majoria de l’Ajuntament del meu poble.
L’abat Barruè (nascut a Vila-real, el 1966), ha dit que és “inhumà” el tracte que es dona als immigrants, criminalitzant-los.
Els hòmens, dones i xiquets que arriben en pasteres a les platges (no per fer turisme, evidentment), es troben amb una realitat adversa i hostil i no gens evangèlica. Per això l’abat vila-realenc ha demanat que la societat es pose en la “pell” dels migrants que arriben a Europa, molts d’ells morint al “Mare Mortum”, fugint de la fam i de la guerra. El problema, com ha dit l’abat Rafel, “és que Europa no ajuda eixos països; els han furtat totes les matèries primeres i quan s’han acabat, els han deixat”.
El papa Francesc, quan era arquebisbe de Buenos Aires, recordà “els abusos dels espanyols, perquè evidentment vingueren a fer negoci en aquestes terres i a emportar-se’n l’or”. I el 10 de juliol de 2015, en el seu viatge a Bolívia, Francesc demanà “humilment perdó, no només per les ofenses de la mateixa Església, sinó pels crims contra els pobles originaris durant l’anomenada conquesta d’Amèrica”.
És important recordar que ja el 1988, el document, L’Església enfront del racisme, de la Comissió Pontifícia, Justícia i Pau, deia: “El primer gran corrent de colonització europea, es va vore acompanyada, de fet, per la destrucció massiva de les civilitzacions precolombines i per la subjecció brutal dels seus habitants” (Gustavo Gutiérrez, del llibre En busca de los pobres de Jesucristo, pàgina 19).
Per tot això, l’abat Barruè ha dit que després d’aprofitar-nos dels recursos naturals dels països del Tercer Món, ara maltractem els qui arriben a Europa, degut a l’empobriment de les seues terres, que els conqueridors, d’ahir i de hui, han fet.
El P. Rafel Barruè ha dit també que preveu un futur “molt negre” per a Europa, a causa de l’increment dels partits d’extrema-dreta en el Vell Continent i també a escala mundial, recordant-nos que en aquests moments vivim una situació semblant a la d’ara fa cent anys, quan Mussolini arribà al poder a Itàlia: “Com pot ser això?”, es pregunta l’abat Rafel Barruè. I és que molts de nosaltres no entenem la causa de “l’increment” dels moviments reaccionaris i ultres. Per això, l’abat de Poblet ha denunciat la fal·làcia i la idea falsa, encara que àmpliament difosa per l’extrema-dreta, que “no hi ha treball perquè hi ha immigrants”. I que venen a delinquir!
I encara que l’Església s’ha “d’entendre” amb tots els partits, en un paper de mediació, l’abat Barruè ha dit que l’Església “no s’ha d’ajuntar amb els partits d’extrema-dreta”, uns partits que es van atrevir a difamar el papa Francesc. Fins i tot un periodista d’una emissora ultra (i que abans havia estat la més famosa “estrella” de la COPE), va qualificar el papa Francesc com a representant d’eixa “generació criminal de l’extrema-dreta montonera peronista”. El dia que va morir el papa Bergoglio, aquest periodista va tindre el desvergonyiment de dir que “aquest papa, que per fi ens ha deixat, perquè no ens ha deixat en pau, era un papa que odiava Espanya profundament, que l’odiava”. Per afegir encara, amb mala educació: “Si aquest subjecte arribà a papa”, és perquè “el colom, repetisc, l’Esperit Sant, s’equivocà”.
L’abat Barruè no es manté “neutral”. I és que els monjos no vivim tancats en nosaltres mateixos, sinó que vivim compromesos amb la gent, compartint els gojos i les esperances, les penes i el sofriment del nostre món. Els monjos vivim en un monestir, però som sensibles als problemes i al dolor de la nostra societat. Perquè un monjo tancat en ell mateix, indiferent al que passa al seu voltant, és un monjo sense vida. Sense futur.
L’abat Barruè com un profeta del segle XXI, afronta i comparteix els reptes i les dificultats de la nostra societat i defensa els Drets Humans, denunciant el tracte que reben les persones més vulnerables de la nostra societat i alertant els ciutadans del perill que suposa l’augment de l’extrema-dreta.
Trobe que és molt inhumana i molt poc cristiana la política migratòria del Govern valencià. Només cal que recordem les paraules de la vicepresidenta del Consell i consellera de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero, que pressionada per Vox, ha dit que la Generalitat del País Valencià votarà en contra de la proposta de govern de l’estat, d’acollir menors no acompanyats (Levante, 4 de maig de 2025). Aquesta mateixa consellera i el president Mazon i tot el seu govern, no van tindre gens de vergonya en anar a la missa d’Infants el dia de la Mare de Déu dels Desemparats. Quan la Mare de Déu és Mare dels Desemparats. Dels desemparats que la senyora Camarero menysprea. El Govern valencià hauria de fer cas de les paraules del vila-realenc i abat de Poblet, quan denuncia el tracte tan inhumà que reben els immigrants, quan alguns partits polítics els criminalitzen, sense tindre en compte que, proporcionalment, hi ha més delinqüents espanyols que immigrants. Això ho hauria de saber el regidor del PP de l’Alcúdia.
