És la del 29 de maig la primera vaga general convocada contra els efectes de l’emergència climàtica arreu del món? La resposta a aquesta pregunta és complicada. Primer perquè cal considerar aquesta com una mobilització contra els efectes de l’emergència climàtica, que es podria discutir, i perquè no hi ha ningú que estiga fent un seguiment de les conseqüències socials, econòmiques i polítiques de l’esclafament global, on moltes voltes és difícil de percebre’n la relació. És comú ja parlar de “refugiats climàtics”, encara que després, en els casos concrets, costa de posar-los cara. Hi ha autors, com el suec Andreas Malm, que defensen que darrere les tensions socials que van motivar la guerra de síria es trobava la sequera provocada pel canvi climàtic.
Amb tot, no hi ha gaires dubtes que la DANA que van patir cinc comarques valencianes el 29 d’octubre està estretament vinculada a l’escalfament global. L’organització científica World Weather Attribution, que es dedica a qualificar quina part d’un fenomen meteorològic extrem està vinculada al canvi climàtic, va comptabilitzar que les pluges de l’octubre van ser “un 12% més intenses” a causa de l’escalfament global.
Així doncs, sense aquest, resulta indubtable que els rius i barrancs no s’haurien desbordat amb tants virulència i, més enllà de la fallida dels sistemes d’alerta, no estaríem parlant ara d’una xifra tan enorme de morts i damnificats.
Dels activistes als afectats
Precisament, aquest és el valor que el científic i activista climàtic Fernando Valladares dóna a la vaga general de demà. Si bé ja hi ha hagut en el passat mobilitzacions massives per la qüestió climàtica, incloses les “vagues mundials pel clima” del 2019 i 2022, que van tenir un impacte important en termes de gent mobilitzada, Valladares apunta que ara “s’ha passat de les protestes dels activistes a les protestes dels afectats, i això és la primera vegada que passa a l’estat espanyol i de les primeres, sinó la primera al món sencer”.
El científic va fins i tot més enllà i relaciona el cicle de protestes que està vivint el País Valencià des de l’octubre passat amb les mobilitzacions massives a escala planetària que van veure’s la dècada passada, des de les primaveres àrabs al 15M, passant per l’Occupy Wall Street o protestes generalitzades a Amèrica Llatina o el Sud-est asiàtic.
“La dècada passada hi va haver moltes més protestes i molt més massives, molt més que en dècades anteriors, però en canvi van tenir menys efecte –apunta Valladares- i això és un símptoma del col·lapse. La distància entre les elits i el conjunt de la ciutadania és cada cop més gran i els primers cada cop escolten menys, el que provoca més indignació popular i més descrèdit institucional. És un patró històric que podem anar trobant al final de totes les civilitzacions, des de Babilònia”.
Un patró que Valladares troba “repetit al que està passant ara mateix al País Valencià, on malgrat les enormes protestes i la petició gairebé unànime de dimissió, Mazón opta per la fugida endavant fins a extrems pràcticament de caricatura”.
I com a anècdota que considera que serveix perfectament per exemplificar aquesta “desorientació” del govern valencià és la despesa de 37.000 euros en medalles per als policies que escoltaven Mazón el 29 d’octubre, diners que “podrien bé haver servit per ajudar a pal·liar el desastre”.
Per tot això, Valladares no sols considera “indispensable” que la mobilització de demà siga “realment enorme”, sinó també que siga “radical i provocadora per tal d’ajudar a pensar a una majoria silenciosa que pot veure el problema però que no acaba de sumar-se a les protestes”.
“La pluja caurà, i això no ho podem evitar, però les conseqüències seran diferents si t’enganxa amb un servei d’emergències o sense i amb els hotels a 200 metres de la costa”, remata el científic.
