Les intercepcions de cítrics importats a la Unió Europea amb plagues o malalties «continuen a l’alça» en compte de frenar-se i enguany suposen ja més del doble que en les mateixes dates de l’any passat. Segons les dades recaptades per La Unió Llauradora de les 64 intercepcions de gener a juliol del 2023, s’han passat a les 122 del 2024, és a dir, 58 més.
Si es compara mes a mes del 2024, les xifres també són superiors. El juliol va haver-hi 33 intercepcions, sis més que al juny, ha explicat l’organització agrària. De les intercepcions de l’últim mes comptabilitzat destaquen les 15 del Brasil i les 11 de Sud-àfrica que pràcticament monopolitzen el global.
Per això, l’entitat ha ressaltat la presència de diversos casos de falsa arna (Thaumatotibia leucotreta), taca negra (Phyllosticta citricarpa), xancre dels cítrics (Xanthomonas) o sarna dels cítrics (Elsinoe), plagues letals i no presents en la citricultura europea, cosa que significa que alguns països continuen sense oferir les garanties sanitàries necessàries en els enviaments.
«Cal incrementar la pressió»
A parer de l’organització, les autoritats de la Unió Europea han d’incrementar la pressió inspectora en tots aquells països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària de les exportacions, com és el cas de Turquia, Egipte, Sud-àfrica, Zimbàbue, Botswana o Swazilàndia i alguns països de Sud-amèrica com ara l’Argentina, el Brasil o Colòmbia, fonamentalment.
D’una anàlisi de les intercepcions, l’organisme ha destacat la preocupació per la taca negra amb un augment dels casos al juliol respecte del juny. Es tracta, a més, dels primers enviaments de la nova campanya d’importació procedent de l’hemisferi sud: l’Argentina, el Brasil, Sud-àfrica i altres països africans.
El secretari general de La Unió, Carles Peris, ha reiterat que «les dades d’intercepcions són escandaloses, de suficient gravetat perquè les autoritats comunitàries reflexionen seriosament, perquè països com Sud-àfrica, el Brasil o l’Argentina continuen sense oferir les garanties sanitàries per a fer enviaments de cítrics de zones lliures d’aquestes malalties. No comprenc què ha de passar més perquè la Comissió Europea adopte mesures urgents».
«Ruïna de la citricultura valenciana»
En aquest sentit, el País Valencià ha fet oficial recentment, després dels avisos d’aquesta organització agrària per a efectuar les prospeccions, la presència de la plaga de quarantena trips sud-africà (Scirtothripsaurantii Faure) en els cultius de cítrics, caqui i magraner i ha adoptat mesures urgents per a la seua erradicació i control.
El secretari general de La Unió ha recalcat que «la introducció d’una nova plaga en el nostre territori costa milers d’euros al sector i a les Administracions per al seu control, ja n’estem combatent moltes, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem aquest nou trips importat o les que puguen anar entrant».
Paral·lelament al problema de les plagues està la competència deslleial per la falta de reciprocitat en matèria fitosanitària, segons l’organització. Carles Peris indica que «cal prohibir l’entrada de tots aquells productes importats que no complisquen amb els compromisos del pacte verd europeu en la seua estratègia fitosanitària. Cal competir en igualtat de condicions i no com fins ara. No podem fomentar les importacions mentre els nostres cítrics a vegades es podreixen en els arbres».
