Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El Fòrum valencià per l’abolició de la prostitució ha presentat aquest dimarts els estudis sobre la situació de la prostitució al País Valencià i la seua percepció ciutadana elaborats per la Universitat de València (UV) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) respectivament.
El primer d’aquests, dirigit pel catedràtic de Sociologia de la UV, Antonio Ariño, estima que entre 10.000 i 13.000 dones exerceixen la prostitució i que només en sis portals web hi ha 52.000 anuncis que publiciten més de 1.700 pisos al «Corredor Mediterrani de la Prostitució», que se sumen als 164 prostíbuls que la policia té identificats com a tals. A més, revela que 1 de cada 5 homes valencians, majors de 18 anys (el 19,5%), afirma haver pagat per sexe alguna vegada al llarg de la seua vida.
Per part seua, el sondeig dut a terme per l’equip dirigit pel catedràtic de Dret Penal de la UMH, Fernando Miró, indica que el 37,2% dels 1.480 entrevistats accepta la prostitució. Tanmateix, 7 de cada 10 entenen que, si pogueren triar, les dones no optarien per exercir-la, i 8 de cada 10 assumeixen que les víctimes de prostitució pateixen abusos i no tenen control sobre l’activitat que fan.
Per grups d’edat, el que expressa més repulsa cap a la prostitució és el dels majors de 65 anys i el que més acceptació congrega és el dels adults d’entre 35 i 44, en el qual només el 36% està en contra. D’altra banda, malgrat que la prostitució de carrer o en espais públics és la que més rebuig general congrega, (el 81%) el percentatge baixa sensiblement quan es parla de prostitució en pisos o internet, on no és visible.
Liderar el procés per abolir la prostitució a l’Estat
En l’acte, també hi ha participat la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, que ha assegurat que el País Valencià «ha assumit el compromís de liderar el procés per abolir la prostitució» a l’Estat. Per a això, «prompte presentarem les propostes elaborades des del Fòrum per adoptar canvis en la legislació estatal, autonòmica i local que sancione el consum de sexe pagat i garantisca l’atenció integral a les dones prostituïdes», ha assenyalat.
Segons Bravo, el perfil d’aquestes víctimes «de la violència de gènere» correspon a una dona jove, amb poca formació educativa, provinent de classe social baixa i entorns familiars humils i vulnerables i majoritàriament estrangeres. Per a la consellera,«així s’entén millor que el 95% de les víctimes de la prostitució siguen dones i el 99,7% dels consumidors de sexe pagat siguen homes».
Quant a la percepció, ha explicat que «el sistema prostitucional ha aconseguit que una part important de la societat crega que invisibilitzar el problema és equivalent a resoldre el problema».
La consellera de Justícia ha advertit que «no podem acceptar ser una societat democràtica en la qual hi ha dones que es veuen obligades a vendre el seu cos per poder sobreviure». Per això, «cal acabar amb les posicions regulacionistes i negacionistes des de l’argument constructiu i amb les dades contrastades per estudis rigorosos com els que hem presentat».
En aquest sentit, ha reclamat «sumar-nos a països com Suècia i França on els resultats de les lleis abolicionistes han donat resultats molt positius» al mateix temps que ha indicat que cal treballar «per canviar les mentalitats», especialment dels joves, «per evitar que puguen considerar la prostitució com un element més de la diversió i l’oci i acudisquen als bordells com qui va al supermercat».
