Entre les víctimes de l’incendi de Campanar (València) que han pogut sobreviure hi ha una parella jove, la que integren Laura i Manu, que han atès els periodistes d’Europa Press per a explicar la seua situació.
Segons reflecteix l’agència de notícies, aquesta parella vivia en una de les cases que han quedat devastades pel foc i ara viuen les seues primeres hores després de la tragèdia entre la incertesa per «haver-ho perdut tot» en la seua primera casa de lloguer i, alhora, amb el sentiment de comunitat que comparteixen els veïns afectats. «Ens hem quedat sense res, però estem vius», admeten.
«Més que passar pena intentarem estar tots units. Tenim sort, perquè hi ha gent que telefona als seus fills i no els despengen el telèfon», reconeixent als periodistes després d’haver passat una nit al SH València Palace, que ha quedat habilitat com a allotjament provisional per a una trentena dels veïns afectats.
Aquesta parella estava tres anys vivint de lloguer en una vivenda del novè pis del segon bloc incendiat, i recorden la incredulitat amb la qual van viure les primeres hores del succés. Laura s’estava dutxant i quan va eixir es va adonar que olorava a fum. Va tancar les finestres de l’habitació i del menjador, va agafar la jaqueta per a eixir de casa i quan ho va fer va veure el fum, va abaixar les escales en lloc d’agafar l’ascensor i es va trobar amb els bombers. «Vaig eixir corrent i als dos minuts la meua terrassa i la meua gespa estaven incendiades», diu.
«Ens hem quedat sense res. Bé, estem vius. Estem en un hotel, però a la força. Com si això fora un malson i ara haguérem de despertar», manifesten.
La violència de les flames
Laura és professora i Manu és entrenador esportiu. Relaten com «en qüestió de minuts» els pisos van anar cremant amb unes flames «que no ens podíem creure. Ho miràvem i dèiem: eixa és la nostra casa?».
Menys de 24 hores després ambdós coincideixen a dir que tenen sort perquè ho poden contar. Els seus telèfons no van deixar de sonar anit amb cridades d’amics i familiars, i ara pensen en les famílies que no saben res dels seus.
Cap dels dos no saben què faran. Han perdut les targetes del banc, les claus del cotxe –que està al garatge– i admeten que no saben què és el primer que han de fer.
L’hotel en què estan allotjats compta amb un equip de psicòlegs a disposició dels supervivents. Encara no hi han anat perquè hi ha famílies «molt més afectades».
