El filòleg, professor i sindicalista Gerard Furest (Figueres, Alt Empordà, 1980) respon aquestes preguntes relacionades amb la situació de la llengua després d’haver participat en un acte aquest dissabte organitzat per Decidim, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca a la seu de la Societat Coral El Micalet de València.
-L’acte en què va participar dissabte es titulava «Acció i ús de la nostra llengua actualment». Què explica, per a vostè, eixe enunciat?
-Primer vull remarcar que jo era l’única persona convidada que no era del País Valencià. Hi ha un panorama molt obert i ens han convidat per a donar un punt de vista tenint en compte que ara el valencià passa a ser contracultural, per dir-ho així, i extraoficial. Cal donar idees per saber què ha de fer la societat civil per plantar cara al govern del PP i Vox. Una de les idees que cal deixar clares és que un poble és un poble si es comporta com a tal. I si no, serà un ésser col·lectiu que està mig mort però que encara cueja, per dir-ho així. Què vull dir? Que veig molta dependència del món polític. Vam estar vint anys expectants d’un canvi que va arribar amb el Botànic. Moltes coses les van fer bé, com ara mesures d’àmbit social, però tots sabem que a nivell de política lingüística hi va haver molta decepció. Per això, el que vull dir és que la societat civil no pot viure pendent d’esperar que un govern antivalencià com el PP faci les polítiques que ells volen. I tampoc pot esperar que d’aquí a quatre o vuit anys hi hagi un canvi de govern perquè es faci la política lingüística que toca. Per això, ens hem de preguntar què podem fer per la nostra llengua i pel nostre país sense esperar que actuïn els polítics. La societat civil s’ha d’autoorganitzar.
-Quan parla d’això sol referir-se al País Basc i a Navarra com a exemple.
-Sí. A Navarra, en comptes d’esperar que fos el govern d’UPN (Unió de Poble Navarrès) qui permetés estudiar èuscar a la zona no bascòfona, la societat es va autoorganitzar i va construir una ikastola a Tudela, on fa 800 anys que no s’hi parla l’èuscar. A Tudela s’estudia èuscar perquè la societat civil es va organitzar a través del Nafarroa Oinez, una gran trobada per la llengua que serveix com a motor d’aquestes iniciatives. Al País Valencià, per exemple, es tendeix a fer convocatòries per a celebrar l’ensenyament en valencià. Molt bé, d’acord, però és que cal construir estructures d’Estat, i a Navarra s’han fet amb l’èuscar com a referent. Per tant, cal fer un pas més enllà.
-I per què no es fa?
-Aquí és on volia anar. Jo soc una persona d’esquerres, però sovint la ideologia ho tapa tot. Si pensem que no es pot fer res fora de l’àmbit públic ens equivoquem. L’àmbit públic, com han demostrat els jutges a Catalunya o el govern del PP en altres territoris, està sotmès a un 155 permanent. Qui vulgui sobreviure ha d’estar per damunt d’aquestes dinàmiques. L’àmbit públic el dominen persones concretes…
-… Però a Navarra hi ha una societat civil predisposada i mobilitzada que al País Valencià no existeix.
-Totalment. Hi manca no només la realitat, sinó que hi manca el marc mental. Quan miro estudis de l’ensenyament en valencià, que n’estic totalment a favor, no sé per què sempre s’hi exclouen les escoles concertades en valencià. Per què el col·legi Sant Cristòfol Martir de Picassent, que va judicialitzar que no els hi donaren la línia en valencià el 2012, no està inclòs dins d’aquests estudis? És una escola concertada en valencià, i cal diferenciar de les escoles religioses espanyolistes d’una cooperativa en valencià i de servei públic. No faig cap al·legat a favor de la concertada, sinó que vull deixar clar que per salvar la llengua cal fer allò que calgui fer a cada moment. I poso un altre exemple: què farem si a Catalunya ens imposen el 25% de les classes en castellà? Com que no volem fer res fora de l’àmbit públic, ens hi sotmetem? Una nació mai no es deixa morir, sigui quina sigui la ideologia dels seus integrants. Què hi farem, nosaltres, com a nació? A Catalunya Nord l’escola pública no funciona i han hagut de fer les seves pròpies bressoles. Igual que a Navarra.
-Pensa que potser manca una referència, tant des dels partits com des de les entitats, que marque una pauta a l’hora d’encarar aquestes qüestions amb claredat?
-Falta una organització de la societat civil i manquen lobbies de pressió. Els polítics al final acaben fent el que creuen condicionats en bona part pels lobbies de les diferents entitats. No hi ha directrius clares i des de la Conselleria i les universitats no es fan lleis com toca. Allò important no és la lírica, sinó identificar les condicions objectives per fer possible un ensenyament efectiu en valencià. Alguns defensaven la Llei de plurilingüisme per ensenyar el valencià a tot arreu. Molt bé, però com es fa complir? De quina manera? En canvi, si hi ha un pare que es queixa perquè va apuntar el seu fill a la línia en valencià i la majoria de classes les rep en castellà, aquí sí que tenim poder per a canviar la situació. En sistemes mixtos actuar és molt més difícil.
-Però aquesta pressió com es porta a la pràctica al País Valencià?
-Ara mateix el que està clar és que hem d’estar pendents de quina llei vol fer el PP. Hi ha una llei de plurilingüisme vigent. Ara ells, en comptes de restaurar les línies, el que volen fer és que la majoria de pares, obviant els consells escolars, triïn el projecte d’ensenyament. Aquest és el model del PP a Galícia, el que va fer Alberto Núñez Feijóo. A Galícia hi ha súper pocs estudiants que facin en gallec l’infantil. Al País Valencià, per tant, si en una escola el 60% dels pares volen el castellà, que tothom ho estudiï tot en castellà, encara que un altre 40% de pares vulguin que els seus fills siguin educats en valencià. Quina és la jugada? Qui si això s’imposa quedi diluïda la demanda i que els pares acaben triant educació en castellà, sobretot a les ciutats grans i castellanitzades. Per això les entitats de la societat civil han de fer pressió perquè això que ha anunciat el conseller José Antonio Rovira no tiri endavant. Ara s’ha d’aturar el cop, que voldran aplicar l’any que ve. I si l’aturem, quina alternativa tenim? Com reaccionarà la societat civil valenciana? Construirem algun cop alguna proposta com a poble? Això és el que em preocupa, tant a nivell de l’àmbit de l’educació com en molts altres.
-Per exemple?
-Per exemple l’àmbit audiovisual. En aquest sentit vivim al segle XX, no al segle XXI. Hem fet molt d’èmfasi en recuperar la reciprocitat de mitjans, i això és un plantejament de boomers. És a dir, els joves, que són el futur de la llengua, ja no miren la televisió. Estic a favor de la reciprocitat, clar que sí, i està molt bé que els valencians puguin veure TV3 i que els catalans puguin veure À Punt, però és un plantejament del segle passat, de gent nostàlgica que recorda quan Francisco Camps va fer tancar els repetidors. I què hem de fer? Doncs una gran campanya perquè totes les famílies sàpiguen que hi ha una aplicació que es diu 3cat –TV3 no n’han fet cap promoció a fora del Principat– i fer saber que hi ha una quantitat de continguts en la llengua comuna que és bestial. Això la gent ho té a l’abast. Per això parlava de la mentalitat: recordem la reciprocitat que el senyor Ximo Puig no va voler fer, però estem al segle XXI. Els marcs mentals ho són tot, però els hem d’imposar.
