A falta de cinc dies perquè acabe el mes de juny, ja són 10 les dones assassinades per violència masclista a l’Estat espanyol. Estem tot just començant l’estiu i, si mirem les dades de l’any passat, només podem esperar el pitjor. Només l’estiu de 2024, durant els mesos de juny, juliol i agost, vam comptabilitzar 31 assassinats masclistes. Són xifres esgarrifoses que no poden deixar-nos indiferents. Alguna cosa no s’està fent bé. Alguna cosa molt greu està fallant quan ni les dones ni els seus fills i filles estan sent protegits dels seus agressors.
Al País Valencià, la situació és encara més greu. Ens trobem amb un govern que nega o minimitza la violència masclista, que desmantella recursos i que no destina els diners ni els esforços necessaris per protegir les víctimes. PP i Vox han decidit trair les dones, desfer polítiques d’igualtat i recular dècades en matèria de drets i protecció. Substitueixen “violència de gènere” per “violència intrafamiliar”, esborren la perspectiva feminista i invisibilitzen la realitat: que els homes maten les dones pel simple fet de ser-ho.
Cada dia que passa, cada nou cas que ompli els titulars, és una mostra més de la inacció institucional i la irresponsabilitat política. Com podem continuar així? Com podem mirar cap a un altre costat mentre assassinen la nostra germana, filla, amiga o neboda?
Les feministes no tenim altra opció que estar alerta. Que alçar la veu. Que denunciar, una vegada i una altra, que ens estan matant i que qui governa no sols no actua, sinó que contribueix a l’agreujament de la situació. No hi ha neutralitat possible davant la violència masclista. O estàs amb les víctimes o estàs amb els agressors.
Aquest estiu, mentre altres parlen de vacances, nosaltres comptarem assassinades. Mentre altres tanquen files amb el silenci, nosaltres exigirem responsabilitats. Perquè volem viure. I perquè volem que les nostres filles visquen en un país on ser dona no siga una condemna de mort.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
