“Mor en un accident laboral un treballador d’una planta ceràmica de Vilafamés”, “Un treballadors mort al caure-li a sobre una tona de tubs de metall a Silla” o “Un treballador sense contracte mor al caure d’una bastida i no telefonar el seu cap al 112”, són exemples de notícies reals que, aquesta matinada, han aparegut impreses i enganxades a la porta de les oficines de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).
L’acció s’ha produït la vespra del 1 de maig. Amb aquest motiu els Joves d’Esquerra Unida volen recordar “als morts per accidents laborals” i reivindicar “un sistema econòmic que no pose en risc les nostres vides per al benefici d’uns pocs”.
60 morts i 72.000 ferits
Durant el 2023, 60 persones van morir al País Valencià mentre treballaven, Una xifra a la qual cal sumar les 12 que ho van fer en accidents mentre anaven o tornaven de la faena –el que es coneix com accidents laborals in itinere-, segons les xifres que proporciona el ministeri espanyol de Treball i Economia Social. Si posem la fotografia sencera, el conjunt dels accidents laborals amb baixa mèdica, la xifra puja fins als 62.274, dels quals, 474 serien considerats greus i la gran majoria lleus.
En aquest període han destacat l’augment dels accidents in itinere, focalitzant-se en sectors precaris com el comerç i l’hostaleria, mentre que destaca que la primera causa d’accident siga el sobreesforç físic, gairebé un 30%, deixant clar que els “infernals ritmes de treball que s’estan imposant tenen una incidència directa i negativa sobre la salut”.
És un punt on coincideixen totes les anàlisis: l’estructura especialment precària del mercat laboral valencià i del conjunt de l’estat espanyol es trobaria darrere l’alta prevalença de l’accidentalitat laboral en comparació amb el conjunt de països europeus.
