Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, ha anunciat que els guanyadors dels premis d’honor de l’onzena edició dels Premis Maestrat Viu són l’historiador de Benassal Emili Ferrando Puig i el grup d’Albocàsser Amics del Bureo. S’hi sumen així als guardonats a la iniciativa anual: Ferran Grau Verge en la categoria individual, per l’obra divulgativa Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa, i la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) Comarques de Castelló en la categoria de col·lectiu
El jurat ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2024 a Emili Ferrando «per la promoció de projectes col·lectius d’investigació històrica a través de les fonts orals al Maestrat, a partir dels quals han sorgit obres de ficció i estudis col·lectius i individuals sobre la vida rural». El Premi Pere Labèrnia 2024 el rep el col·lectiu Amics del bureo d’Albocàsser «per l’actualització del sentit del bureo tradicional des de l’any 2013 mitjançant la posada al dia del Bureo de l’Oferta d’Albocàsser com a punt d’encontre intergeneracional amb la cultura musical pròpia i el ball popular tradicional».
En aquesta onzena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Andreu Ginés, com a representant de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Pep Castellano Puchol, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2023; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.
L’acte de lliurament tindrà lloc a l’ermita dels Socors de Càlig aquest dissabte, 25 de maig, a les 18 h. Com a pròleg, s’ofereix la possibilitat d’assistir a una visita guiada a la joia històrica i arquitectònica de Càlig, la seua Torre medieval. La visita té una durada de 45 minuts i començarà a les 16.30 h al mateix edifici (carrer Major amb Sant Llorenç). Per a assistir-hi caldrà inscriure’s en el formulari publicat a la web de l’entitat. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva.
Fonts orals
Emili Ferrando Puig (Benassal, 1948) es va llicenciar en Estudis Eclesiàstics alhora que es presentava per lliure als exàmens de Magisteri, més tard va cursar la llicenciatura de Geografia i Història i, finalment, es va doctorar en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
A la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, va impartir cursos de doctorat sobre fonts orals i recerca històrica. De fet, les fonts orals i la seua teorització sobre aquestes ha estat la seua aportació teòrica a la investigació històrica en consonància amb els treballs de memòria històrica en què treballava a inicis dels anys 2000.
Emili Ferrando és un activista cultural a qui els companys atorguen la capacitat de crear il·lusió i la de donar veu a tothom, en consonància amb un tarannà profundament democràtic. Aquesta disposició de caràcter social l’ha mantinguda en el foment d’entitats diverses. Per una banda, ha impulsat la Pastoral Obrera a la diòcesi de Barcelona, des de la qual ha oferit nombrosos articles de temàtica obrera, social i cristiana que esdevindrien el germen de diversos llibres. I, per una altra banda, a Benassal, ha fundat i impulsat el Grup de Recuperació de la Memòria del Segle XX de Benassal (Premi Seidia 2014 amb el projecte Stuka), i ha presidit l’Associació Benassal segle XXI, a través de la qual actualment impulsa la reconstrucció de la casa de l’Hort de les Monges per dur a terme el projecte El Museu de la Vida Rural, que pretén recuperar la memòria dels treballs del camp i de la vida tradicional del poble de Benassal. L’activisme d’Emili Ferrando actualment s’amplia al centre penitenciari d’Albocàsser, on imparteix un mòdul de ceràmica.
Les tres grans obres dedicades al Maestrat, fruit de l’experiència de la teorització sobre la investigació amb fonts orals, són In Memoriam dels benassalencs represaliats en la guerra i la postguerra (2017); Els masos de Benassal, coordinat amb Pilar Vidal Monferrer i Roser Vidal Monferrer (2011), i Benassal segle XX: història d’un poble rural realitzada amb fonts orals, codirigida amb Pere-Enric Barreda i Edo (2007).
Festes populars
El grup de persones que configura Amics del Bureo d’Albocàsser va començar a treballar durant l’any 2012 i s’ha ocupat de l’actualització de la festa popular i tradicional del Maestrat, el bureo, alhora que, durant dotze anys, a partir del febrer de 2013, ha difós aquest patrimoni musical i del ball que sempre ha considerat viu.
Els bureos, aquelles reunions socials de caràcter privat que se celebraven, principalment, als masos durant el mesos d’hivern i que congregaven els habitants de la mateixa casa, de cases veïnes, del poble o de masades allunyades per tocar i ballar, han esdevingut, a través dels Amics del Bureo, reunions socials obertes que tenen lloc el dissabte anterior al de Carnestoltes en un espai públic on tothom pot participar tocant o ballant.
Al llarg d’aquesta dècada llarga, Amics del Bureo ha creat un model i ha esdevingut un important punt d’encontre de músics i balladors del Maestrat i del País Valencià, l’Aragó, Catalunya, les Illes Balears i Occitània que ha arribat a congregar més de cinc-centes persones.
