Una moto es para al costat. És d’un repartidor. Darrere, porta la marca Burger King i és una moto elèctrica. Però, i si no és de Burger King? Les aparences enganyen.
Fa uns dies, el president i fundador de Glovo, Òscar Pierre, va dir en el pòdcast d’Itgnig que els repartidors ara tindran menys llibertat, menys flexibilitat i guanyaran menys. No obstant això, assegurava que a canvi complirien amb l’estat espanyol, amb la inspecció de treball i acatarien la llei per a contractar els repartidors, coneguts com a riders. Així compleixen la legislació. En el cas de Glovo, són contractats habituals per l’empresa, però, i en el cas de Burger King?
El sistema de repartidors a l’estat espanyol, com en tantes altres qüestions, es troba en molts casos subcontractat. Hi ha empreses que es dediquen a vendre aquesta classe de serveis a companyies més grans. Això és el que ha decidit fer Burger King en algunes de les seues tendes de Benidorm (la Marina Baixa): el servei d’enviaments a domicili està fora de l’estructura directa.
Una de les empreses que presta aquest servei és Omega Instant Delivery SL, fundada per Manuel Cárdenas. Segons ha pogut saber Diari La Veu, i com ell mateix publica a les seues xarxes socials, Cárdenas és llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat de Pisa. Després de passar per diferents empreses de repartiment, algunes d’elles subcontractades per Amazon a Itàlia, com ara Delivery Mates, va decidir emprendre el seu propi negoci de repartiment a domicili.
Testimonis de treballadors afectats
Juan Navarro és un extreballador d’Omega Instant Delivery, on va ser coordinador logístic. Explica que venia d’una empresa de missatgeria amb una forta implantació a Alemanya, però va veure una oferta amb un horari més favorable i va decidir acceptar-la. «La meua sorpresa va ser que s’estrenyia molt els treballadors perquè els repartidors foren els més ràpids possibles. Però eixes motos elèctriques a la zona de la Marina Baixa de Benidorm, amb les costeres, donaven problemes», explica.
Juan va nàixer a Veneçuela, descendent d’emigrants de la península Ibérica, entre ells de Catalunya. Entén el valencià perfectament i ens atén en una cafeteria de Benidorm. Destaca la dificultat d’aconseguir un habitatge en la ciutat: «Nosaltres vam vindre ací fugint de la misèria a Veneçuela i ens hem tornat a trobar misèria. M’obligaven a canviar els horaris dels repartiments per posar que eren menys hores de les que treballàvem realment. Em deuen les tres setmanes que vaig estar treballant amb ells i, a més, he hagut de demanar un préstec que encara no he pogut tornar per pagar el lloguer d’eixos mesos. Tot va començar amb una bona oferta, però darrere hi havia una persona que volia aprofitar-se’n.» Juan té dona i una filla al seu càrrec.
Omega Instant Delivery no només opera a la Costa Blanca, sinó també a Madrid. Per via telefònica, contactem amb una companya de Juan, que no vol ser identificada. «Vull oblidar-me i girar full, ja ho vaig passar prou malament», afirma.
Però l’estafa laboral no només afecta persones de fora de l’Estat. Un altre company d’ells dos és natural de Callosa d’en Sarrià i valencianoparlant de bressol. Li posarem per nom Salva: «Vaig estar només una setmana. Quan vaig veure la manera de treballar, d’explotar la gent i de com s’incomplien les normatives, vaig decidir anar-me’n. No ens donaren ni EPI», destaca.
Christian és un altre dels afectats per Omega. Ell ha renunciat a denunciar i a demanar el fons de compensació d’impagaments del Fons de Compensació Salarial (Fogasa). «No sabia on acudir ni com fer-ho. No tinc vehicle i la majoria dels meus companys sí que anaven prou a Alacant. Però vaig decidir buscar una altra faena i ja està.»
Juan Navarro, que va ser responsable durant un temps, sí que ha estat més bel·ligerant. La conciliació empresarial no va ser satisfactòria. Alguns han denunciat a través del sindicat UGT. «Al sindicat diuen que aquests impagaments són una forma habitual d’actuar. És la seua manera d’obtenir guanys il·legalment i fer més malifetes. Hi ha gent que ha perdut un més o dos de sou», relata Navarro.
En el cas de Christian, ha perdut quasi mil euros de sou. Però intentar recuperar eixos diners suposava per a ell un desgast temporal, econòmic i emocional que no veia prou recompensat.
En juny, Juan tindrà el seu advocat d’ofici. Quasi un any després d’haver tingut aquesta entrevista, el procés encara està en marxa.
La relació amb la matriu de Burger King
Aquest diari s’ha posat en contacte amb RB Europe, la companyia matriu que gestiona les marques Burger King, Popeyes i Tim Hortons, totes elles franquícies de menjar ràpid. Segons fonts dels franquiciats de la Marina Baixa, l’empresa matriu ha deixat de treballar amb Omega Instant Delivery, però a Madrid i altres zones continuen operant.
Per ara, Burger King no ha respost a Diari La Veu. Tot i això, s’ha de tenir en compte que cada restaurant d’aquesta cadena de franquícies pot tenir diferents propietaris. És a dir, és el capitalista de l’empresa qui té la llicència per explotar el nom de Burger King i qui té certa, no total, autonomia en la contractació d’alguns serveis.
Manuel Cárdenas i la trama empresarial
Manuel Cárdenas és el soci únic i administrador d’Omega Instant Deliveries SL, l’empresa en la qual treballaven les persones que han patit els impagaments. Però, a més, Manuel Alfredo Cárdenas Avilés, segons consta al BORME, des del 14 de juliol de 2024 també és administrador i soci d’una altra empresa anomenada Smile Delivery SL.
El web oficiak d’Omega Instant Delivery ja no està disponible, però, segons el registre mercantil, aquesta empresa, establerta a Móstoles, contina operant amb un altre nom legal, Smile Delivery SL. A més, ho fa en la mateixa seu social.
Aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte per via telefònica i correu electrònic amb Manuel Cárdenas, però fins al moment ha estat impossible connectar amb ell.
I davant la pregunta: on està inspecció de treball en tot açò? Doncs, després d’una denúncia presentada per via telemàtica per part dels treballadors, el passat dia 31 de desembre de 2024 van rebre una carta d’inspecció de treball en la qual se certificava els incompliments de l’empresa Omega Instant Delivery. Havia incomplit l’entrega de material de prevenció i risc laboral com són els anomenats EPI i els assignava per aquesta raó una infracció en matèria laboral a més a més de fer un requeriment pels pagaments i cotitzacions de salaris i liquidacions.
Legalment, la responsable és aquesta companyia subcontractada. La multinacional americana de menjar ràpid Burger King no té responsabilitat jurídica davant d’aquesta situació, de la mateixa manera que no la tenia Telepizza en el cas també de Benidorm. Una qüestió a tenir en compte la pròxima vegada que es pare una moto de la cadena de restauració al costat. Sembla que siga de Burger King, però les aparecences enganyen.
