Aquest diumenge se celebra una nova edició de la cavalcada de les Magues de Gener, un esdeveniment que s’ha consolidat a València des que es reprenguera, de manera inesperada, l’any 2016 a proposta de la Societat Coral el Micalet, entitat centenària que organitza aquest acte.
El seu origen es troba al 1937, tal com va descobrir la investigadora Cristina Escrivà, qui va poder constatar que en aquell any de guerra València va organitzar una cavalcada amb la finalitat de donar una alegria als xiquets que s’havien refugiat al Cap i casal després que les tropes franquistes ocuparen diversos territoris de l’Estat espanyol. La intenció laica de l’esdeveniment era evident: la religiositat dels Reis d’Orient es veia compensada amb els valors d’aquelles magues que representaven la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Eren anys en què França era el referent democràtic de bona part de l’esquerra gràcies al seu republicanisme precoç.
Des de la Societat Coral el Micalet mai no han volgut que aquesta cavalcada siga interpretada com una mena de competència a l’acte tradicional dels Reis d’Orient. El 2016, després de Nadal, es va reprendre per primera vegada aquesta cavalcada, que va ser ben rebuda per l’Ajuntament de València, en aquell moment ja liderat per Joan Ribó. L’actual alcalde mai no ha deixat d’assistir a aquesta celebració ni de rebre les Magues, que van poder accedir des del primer dia a la balconada de l’edifici consistorial.
La intenció de la Societat Coral el Micalet era dedicar una activitat als xiquets i a les xiquetes, tal com s’ha pogut veure en totes les edicions, en què també han participat grups de muixerangues, músics, batucades i altres professionals de la cultura.
Malgrat tot, alguns mitjans vinculats a la dreta centralista van identificar aquest esdeveniment amb el canvi polític experimentat a València, i el van utilitzar per atacar l’Ajuntament. Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet, explica que la cavalcada de les Magues de Gener sempre s’ha celebrat amb posterioritat a la dels Reis d’Orient, atès que «no volíem emular la cavalcada tradicional ni tampoc atacar-la, perquè la nostra cavalcada és diferent». En canvi, tal com comenta, diversos mitjans van suggerir que les Magues de Gener passejaven per València per contrarestar la religiositat dels Reis d’Orient. «I després van passar a atacar directament les dones que representaven les magues amb insults masclistes, molt bèsties», recorda Pardiñas.
En canvi, el president de la Societat Coral el Micalet celebra que després d’aquells primers atacs tan mediàtics, als anys següents aquestes agressions van anar minvant fins al punt de restar intranscendents. «No ha tornat a haver-hi cap campanya com la d’aquell any, perquè aquell incendi no tenia sentit i la gent no li feia cap cas, cosa que ens alegra».
Pardiñas celebra que l’esdeveniment s’haja consolidat. «Ens ha sorprès gratament i ens alegra moltíssim. Cada any, exceptuant els que han estat marcats per les restriccions de la pandèmia, hem comptat amb la presència de 2.000 i 3.000 persones, però sobretot amb la participació d’entitats culturals i de xiquets que han enviat cartes a les Magues, i no només des de València o des del País Valencià, sinó també des de més enllà».
El màxim representant de l’entitat cultural que organitza aquest esdeveniment explica que la cavalcada no hauria de deixar de comptar amb l’acompanyament institucional, encara que després del mes de maig hi puga haver un canvi a l’alcaldia. «Si es té en compte que és una festa infantil i que defensa els valors que defensa, cap govern democràtic, siga del signe que siga, no hauria de veure-ho malament. Al final, les Magues de Gener representen uns valors que s’han de defensar», conclou Pardiñas.
