Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «La merla blanca i la seua llengua» el capítol d’aquest dijous del seu podcast d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es pot escoltar a les plataformes habituals a partir de les 21 hores.
Ximo amenaça Joan i això serveix per explicar que «hi ha un software de la policia que sap si una amenaça és versemblant». Però descobreixen que «el millor detector de veritats era el gos d’una actriu que va treballar amb Ximo».
Continuen parant atenció a la teoria de Saphir and Whorf, que parla sobre com la immersió lingüística ens afecta a la configuració del cervell i en la manera en què definim el món. I això els porta a posar un exemple local: «els valencians anem tirant i els catalans van fent». I un altre: «els valencians podem fer diminutius fins a la dimensió d’un àtom». No s’obliden del «passaport bucal» i de «la forma individual de parlar de cada persona, segons les característiques de la seua boca o com posa la llengua».
Ximo i Joan assenyalen que «els joves consumeixen models lingüístics molt semblants» i això «fa que estiguen perdent-se accents i, per tant, riquesa». «Qui manté la riquesa és la merla, perquè la merla del parc del Retiro i la del parc de l’oest no canten igual, tenen el seu idiolecte propi», diuen. Posen fi al tema assegurant que «les d’edat més provecta canten millor que les joves i, per tant, lliguen més».
Faltava el protocol Xibòlet de Ximo per saber si una persona parla la mateixa llengua per la manera que diu una paraula. I es pregunten quin seria el seu protocol Xibòlet.
Tot seguit, comenten el ritme de les llengües. «Es veu que el francés no té quasi ritmes diferenciats», indiquen. I com que parlen de ritme se centren en els tiktokers que tenen èxit explicant pel·lícules en un minut i de la frustració de no poder arribar a tot. Per abaixar el ritme resulta que agarren cançons famoses i les fan més lentes: l’slow rever. «Els joves de la generació zeta també volen frenar el ritme de vida. I és que ningú llig ja els missatges de Whatsapp», asseveren.
De sobte, ix a la conversa la pel·lícula de Power of the dog, «que és lenta». I diuen que «Cumberbatch és un actor bestial», motiu pel qual s’ocupen de les interioritats de l’actuació i de la manera de dirigir dels directors i com influeix en la interpretació.
Al final, intenten definir l’Any Fuster en un minut. A Ximo li sobra en 15 segons, «encara que recomanem la seua lectura o no».
I Joan posa una medalla a Ernest Parra i a ell mateix per anar a fer un programa de la ràdio d’À Punt en directe a la Casa Fuster «quan no feia ni 100 anys ni res».
L’escena de tocar-se les mamelles en directe.?
Aquest moment pot passar a l’historia del panorama podcast valencià.?
Escolta ja l’entrevista amb @Carolinaferre6 i el capítol 53 x T2.?⬇https://t.co/o2XoKtJzAv pic.twitter.com/7yVQ99iSLA
— Solano & Tur ? (@solanoitur) March 9, 2022
