SMH (Salvament Marítim Humanitari), amb el seu vaixell Aita Mari, ha iniciat accions per la retirada de la nova normativa imposada des del passat juny per l’actual govern de la Generalitat Valenciana en relació amb les taxes portuàries i els seus pagaments retroactius, la qual cosa implica un entrebanc més per a continuar rescatant persones a la mar Mediterrània.
Els vaixells de rescat a Borriana i en altres ports de la Mediterrània espanyola
Borriana, Vinaròs, Sagunt, entre altres, han sigut ports de la Mediterrània rebedors de vaixells de rescat de nàufrags en els últims anys. Les ONG d’aquests vaixells procedents de països europeus com Alemanya -Sea Eye, Sea Watch, Sea Punk, Louis Michel- o de l’estat espanyol com el basc Aita Mari i el català Open Arms, per nomenar alguns més coneguts dels que han passat pel port de Borriana, han ancorat en aquests ports per ser propers per l’eixida cap a la mar Mediterrània central en les seues missions, i per trobar en els últims anys una exempció de taxes portuàries que el Govern del Botànic de la Generalitat Valenciana va instaurar en 2016.
El fondeig d’aquestes naus al port de Borriana ha sigut un objectiu a batre per la ultradreta. Des de l’arribada dels primers vaixells, l’Alan Kurdi de l’organització Sea Eye, o de l’ONG Proactiva Open Arms, li seguiren molts altres: Sea Watch, Louise Michel i Aita Mari entre els més freqüents.
Borriana és un port menut on els vaixells de rescat a la Mediterrània trobaren un recer on poder fer tasques de reparació i manteniment, resoldre burocràcia com el canvi de bandera i abastir-se de productes de diferent tipus: alimentària o de necessitats diàries per a les tripulacions. Rondava l’any 2015 en els inicis i en 2016 el govern del moment va veure la possibilitat d’eximir de taxes aquelles naus que no tenien més mira que intentar el rescat de nàufrags de diferent procedència: Àfrica, Pròxim Orient, etc. Capitanes, enginyeres i voluntàries, entre feines de preparació per una nova missió, establien relacions d’amistat i cooperació amb la gent local, transitaven pel port i visitaven les platges costaneres.
De cop i volta el port de Borriana, en uns quants anys, es va convertir en nucli d’intercanvi de viatgers, lloc de repositori de materials de manteniment de vaixells i, sobretot, un espai interessant de contacte i convivència intercultural entre les tripulacions i el poble, alhora que es nodria d’una xarxa de proveïdors de logística de tota mena i on s’apropaven col·lectius de ciutats pròximes per oferir l’ajuda que podien necessitar. Totes aquestes pràctiques, que han anat calant en part de la població local i comarques, han estat sempre sota la mirada sospitosa d’algunes forces de la ultradreta, que acudia al port per fer fotos dels vaixells i de les persones que col·laboraven amb elles i de manera espúria, mitjançant la desinformació, esgrimia causes dolentes d’aquestes activitats portuàries totalment pacífiques i ajustades a les normatives vigents.
Les taxes
El mes de juny del 2024, el nou govern de la Generalitat Valenciana, amb el pacte de PP i Vox, va fer inviable la normativa anterior d’exempció de taxes portuàries publicada pel govern del Botànic, i en va aprovar una altra que exigeix el pagament d’aquestes taxes i que, a més, reclama també als vaixells els pagaments de taxes amb caràcter retroactiu dels períodes anteriors a la seua entrada en vigor.
Fa poques setmanes, SMH-Aita Mari va emetre un comunicat explicant que se li exigien 63.300 euros per les taxes amb caràcter retroactiu. Cal tenir en compte que òbviament quantitats molt importants seran les reclamades també als altres vaixells de salvament.
En el mateix comunicat SMH-Aita Mari informava que l’exempció de taxes anterior era d’acord amb l’article 4.2 de la Llei 1/1999, de 31 de març, de la Generalitat, de Tarifes Portuàries, en la seua redacció donada per l’article 22 de la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat. Aquest article deia que eximia de les taxes «el material i les embarcacions de la Creu Roja Espanyola dedicades a les labors pròpies que té encomanades aquesta institució, i d’altres entitats de caràcter humanitari, sense fins lucratius i legalment constituïdes, que per necessitats de funcionament hagen de situar-se en el domini públic portuari, prèvia comunicació a l’Administració portuària».
Enfront d’aquesta nova normativa del Govern PP-Vox al País Valencià que té com a objectiu dificultar enormement l’acció dels vaixells de rescat a la Mediterrània, caldria pensar que és propi d’una societat solidària i democràtica que es desenvolupen mesures de protecció de la vida de les persones en situació de màxima vulnerabilitat, com és el cas de nàufrags i migrants. Com també caldria no oblidar que la protecció d’aquestes persones és un deure que emana de resolucions de les Nacions Unides.
La importància dels vaixells de rescat a la Mediterrània
Som coneixedores de milers de morts en continu degoteig de persones de diferents procedències que intenten arribar a Europa, en condicions precàries, per aconseguir una millor vida per a elles i les seues famílies. Segons ACCEM, almenys 3.997 persones van morir en 2023 en la frontera sud d’Europa.
Fonamentalment, aquestes persones provenen de l’anomenat sud global, de l’Àfrica subsahariana: Marroc, Senegal, Nigèria, Guinea Conakry, Mauritània…, i d’altres països del Sahel. En aquests, l’explotació dels recursos naturals estan en mans d’empreses foranes, en gran part europees, però també de Rússia o la Xina entre altres. Aquestes empreses estan fortament aliades amb les elits polítiques, militars i econòmiques locals i amb nombroses organitzacions paramilitars que també estan presents en aquests països. Tots aquests actors, països, empreses multinacionals extractivistes, paramilitars i mercenaris a sou i elits locals, són col·laboradors necessaris dels espolis que exhaureixen eixos recursos per extraure benefici propi, generant múltiples violències i deixant les poblacions autòctones en desempara, en un estat de pobresa indigna i sense esperança de futur. Al mateix temps, les causes mediambientals fruit del Canvi Climàtic -sequeres, inundacions i altres desastres naturals- completen un panorama desolador que deixen les terres estèrils per al cultiu i la ramaderia i obliguen milions de persones a migrar.
Sense el rescat d’aquests vaixells a la Mediterrània central, les vides perdudes serien moltes més, perquè els distints governs de la Unió Europea, de «l’Europa Fortalesa», no deixen d’establir lleis comunitàries i normatives específiques de cada país, les quals tenen com a objectiu prioritari obstaculitzar el trànsit legal de les persones migrants i refugiades. Abordar aquesta problemàtica ens ocuparia moltes més pàgines: les normes europees amb el nou Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), aprovat el passat mes d’abril; les normes internes de cada país en la rebuda de migrants a port segur; l’externalització de les fronteres de la Unió Europea i els pactes de retorn amb alguns països sud-africans, com per exemple entre Espanya i el Marroc, entre altres. Tot en conjunt col·labora en aquesta necropolítica que no posa els mitjans suficients per a salvar vides humanes.
Qui llija aquest article pot preguntar-se per les tasques de salvament marítim que duen a terme els organismes estatals dels països europeus a les vores de la Mediterrània, així com de les tasques de l’empresa europea Frontex. En realitat, les lleis que de vegades posen en marxa, impedeixen que es duga a terme el salvament, retardant l’arribada al punt on es troben les naus precàries, mitjançant protocols, i fent retornar les naus al país d’origen. Això últim és el que ocorre amb els guardacostes libis que impedeixen els rescats i obliguen les persones migrants a retornar a l’infern libi.
D’altra banda, són poques les naus de mercaderies o pesca que transiten per les rutes de la Mediterrània central que respecten les lleis internacionals de socórrer les naus amb nàufrags en perill. En conseqüència, l’existència dels vaixells de les ONG de rescat que operen en la Mediterrània es fan imprescindibles.
Els vaixells de rescat són criminalitzats i les persones a càrrec de la capitania són denunciades com col·laboradores amb les màfies i utilitzen contra elles estratègies per deixar aturats els vaixells als ports, esgrimint raons i problemes d’índole burocràtica i exigint el compliment de normatives administratives que són sovint interpretables i prescindibles. Així ho va fer Itàlia amb el govern de Salvini i continua fent-ho amb l’actual de Meloni, i així funciona la política de la ultradreta en tots els llocs on té poder, sabent que contradiuen els drets internacionals de nàufrags.
La part d’inhumanitat
Per molt que acaben comptabilitzant-se aquestes morts, resultat de la inatenció dels països mediterranis i d’Europa, sempre hi haurà gran quantitat que quedaran invisibles, excepte per a les seues famílies, com invisibles són els milers d’històries que pateixen en el seu trànsit fins a arribar a la costa nord-africana per travessar la mar Mediterrània.
És desolador escoltar el discurs tan poc humanitari que roda per les xarxes parlant com si les persones migrants i refugiades foren objectes o moneda d’intercanvi, amb una deshumanització esgarrifadora. Discursos polítics que es titllen de solidaris, però anteposen l’excusa de l’economia a la cura i atenció a migrants, com està passant a hores d’ara a Espanya amb la negativa d’alguns partits polítics per a modificar la llei d’estrangeria i així poder redistribuir les persones migrants menors no acompanyades entre les diferents comunitats autònomes.
El que reclama SMH-Aita Mari no és simplement els diners que els demanen -que també- perquè cap la possibilitat d’aconseguir-los. El problema és com, de manera sistemàtica, les polítiques antimigratòries del PP i Vox, a manera de «gota malaia», van entrebancant, no solament amb discursos d’odi cap a les persones migrants, sinó amb tot allò que impedisca l’arribada de migrants, amb pactes de retorn, amb Frontex (l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes) vigilant les fronteres i augmentant el nombre de guardes de fronteres segons una de les propostes de la nova responsable de la UE, Ursula von der Leyen; també amb les contradictòries lleis internes dels països, com la llei d’estrangeria espanyola, la qual deixa a l’auguri de la seua sort a migrants en situació irregular administrativa, mentre subsisteixen en territori espanyol treballant per a empresaris sense escrúpols, moltes vegades en condicions d’esclavitud i amb l’única ajuda local d’ONG, associacions i col·lectius. La burocràcia exigida es converteix en impossible en la demanda de documents que no són vàlids o no s’expedeixen en el país de procedència.
Obrim Fronteres i Caravana Obrim Fronteres hem emprés projectes en les fronteres per denunciar-hi la vulneració de drets humans i s’ha unit als grups d’activisme social que operen per l’ajuda humanitària d’aquestes persones que simplement busquen viure en un país en pau, treballar i ajudar les seues famílies, tenint els mateixos drets que la resta de ciutadania.
És per nosaltres rellevant donar suport a les accions escomeses per SMH-Aita Mari, perquè les seues justes i humanitàries demandes són també les nostres.
Per aquesta raó demanem a l’actual Govern Valencià, qui té la competència, que canvie aquesta normativa i deixe en funcionament la vigent de l’anterior govern.
Maria Victoria Oliver Guasp. Obrim Fronteres Castelló i Caravana Obrim Fronteres País Valencià
Migrar és un dret, no és cap delicte.
Cap persona és il·legal.
No a l’obstrucció de les ONG, rescat sense taxes.
Obrim fronteres, passatge segur.
![Notícia: La música torna a la vida Estellés a Burjassot [Vídeo i galeria]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
