El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, sala contenciosa administrativa, secció 5a, ha dictat sentència i dóna la raó a l’empresa FACSA contra l’Ajuntament de Cabanes i Construcciones Castellón 2000 SAU (Marina d’Or). D’aquesta manera, invalida la concessió del servei de subministre de l’aigua del sector del PAI Torre la Sal a la pròpia empresa Marina d’Or, qui ha de tornar la concessió a l’empresa FACSA. Curiosament, apunta el regidor d’Units pel Poble-Compromís, Carles Mulet, “aquesta sentència ix al mateix temps que expira la concessió de cinc anys donada a Marina d’Or”.
En la sessió plenària de 27 de setembre de 2007, amb el vot favorable del PP, l’abstenció del PSPV i el vot en contra del hui regidor d’Units pel Poble-Compromís, Carles Mulet, llevaren la gestió de l’aigua a Facsa, tot i tindre aquesta empresa la concessió fins al 2025, i la donaren a l’empresa Marina d’Or, dins de l’àmbit del PAI Torre de la Sal.
Segons Mulet, aquesta concessió era totalment “il·legal i mancava de cap informe de secretaria ni de cap tècnic municipal”, i ara els tribunals reconeixen que la concessió a Facsa era fins al 2025 i en tot el seu terme municipal, per tant, “també afecta els PAIS que puga desenvolupar l’empresa Marina d’Or a Cabanes” (Torre la Sal i Mundo Ilusión).
El portaveu d’Units pel Poble-Compromís va presentar una denúncia a la Fiscalia, i es van encetar Diligències d’Investigació Penal contra l’equip de govern que estava el 2007, i aquestes es van acumular amb altres tres casos oberts també relacionats amb el PAI. Tots ells van formar un nou cas, que passarà a ser una investigació ‘secreta’ de la qual no s’ha tornat a donar compte a la part denunciant. Per la seua part, Facsa, va encetar la via contenciosa administrativa, que ha donat el seus fruits, i dóna la raó a l’empresa i a l’oposició.
Ara, els veïns del PAI, centenars de vivendes la majoria d’elles embargades pel Banc de Sabadell a Marina d’Or però venudes ja a particulars, o casos de famílies que fa anys que hi viuen, no saben encara la repercussió real d’aquest fet. “No saben si s’hauran de canviar els equips de subministre d’aigua i el cost que això els pot suposa, cost al qual èticament haurien de fer front els responsables polítics d’eixa decisió”, explica Mulet.
Cronologia dels fets
Des del principi de la tramitació del PAI (2003-2004), Facsa, empresa que té la concessió del subministrament hídric al municipi, va advertir que el PAI no tenia garantida l’aigua per la seua complexitat. Cal recordar, apunta Mulet, com la Conselleria de Medi Ambient va condicionar l’inici de les obres del PAI a tindre resolt i en funcionament tant la dessaladora com la depuradora, “cap d’aquestes realitat a hores d’ara, i malgrat això, l’agost del 2006, en contra del que estipulava la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental), es van concedir les llicències”.
Facsa va advertir que era inviable garantir l’aigua, ja que la dessaladora no era una realitat, i els aqüífers de la zona estaven sobreexplotats. Com Facsa no entra al joc de l’empresa Marina d’Or, l’equip de govern de l’Ajuntament de Cabanes, encarrega, digitalment, un informe a un professor de la UPV, Francisco-Javier Company Carretero, una justificació ‘tècnica’ de la decisió política que es vol prendre, i aquest, “fa l’informe a la carta, que serveix d’argumentari per al PP, òbviament, pagat amb els diners de tots els veïns”.
Argumentant que FACSA només tenia concedit l’abastiment d’aigua al municipi, i no a les actuacions urbanístiques del litoral, i com “l’agent urbanitzador acredita disposar de dessaladora pròpia legalitzada i amb instal·lacions que permeten cobrir sobradament el servei fins que s’implante la dessaladora que està promovent l’Estat” se signa un conveni amb el propi promotor del PAI perquè per mitjà de la seua pròpia dessaladora, siga ell qui gestione el subministrament d’aigua a tot el PAI, mancomunant el servei amb el veí ajuntament d’Orpesa.
Durant cinc anys, mentre el contenciós administratiu ha seguit el seu curs, l’empresa ha pogut gaudir del subministre d’aigua de manera ‘irregular’, denuncia Mulet. Ara, “un cop l’empresa ha incomplit els terminis, ha deixat el PAI sense fer i els bancs s’han quedat bona part de les vivendes, els tribunals donen la raó a FACSA i a l’oposició”.
Es desconeix “si FACSA demanarà cap indemnització a l’ajuntament per les pèrdues ocasionades o si els veïns afectats hauran d’assumir alguna despesa”, conclou.
